Taula de continguts
L’equip didàctic d’Innovamat tenim molt en compte els moments de pràctica dels alumnes. En el cas de secundària, proposem, d’entrada, practicar amb paper i bolígraf a través d’activitats pensades per consolidar les destreses matemàtiques construïdes prèviament. Aquesta mena de pràctica, de caire més productiu, l’anomenem Pràctica XYZ, i proposem complementar-la amb la Pràctica digital, més reproductiva, a través de l’App Innovamat —que, tal com vam explicar a l’article sobre la pràctica a l’aula de matemàtiques, ofereix una bona dosi de pràctica setmanal associada als continguts construïts a classe i adaptada al ritme de cada alumne.
Ara bé:
- Com garantim que la pràctica setmanal estigui relacionada amb els continguts de la seqüència didàctica?
- Com assegurem que cada alumne practiqui les destreses curriculars a un ritme personalitzat?
Per respondre aquestes preguntes, l’equip de Didàctica Digital volem compartir com és el procés de conceptualització, disseny i seqüenciació de noves activitats, que després un algoritme selecciona de forma personalitzada per construir la pràctica setmanal de cada alumne. Us ho mostrarem amb un exemple pràctic: el desenvolupament de la pràctica del Tram 2 de 1r d’ESO, on es descobreix el conjunt dels nombres enters. Som-hi!
Visió global del tram: escrivim la carta als Reis
La conceptualització de la Pràctica digital beu directament de la seqüència didàctica de les sessions d’aula, on es construeix el coneixement abans de practicar-lo.
En aquesta primera fase, ens reunim amb dos dels referents didàctics de secundària, la Blanca i la Cecília, que han dissenyat les sessions d’aula del tram. Amb elles, fem el que anomenem una «carta als Reis», una llista de les activitats que ens agradaria desenvolupar, amb una descripció general del seu funcionament.
El diagrama següent mostra com es relaciona la seqüència didàctica dels enters amb les sessions d’aula del Tram 2. A més, conté els títols de les activitats digitals que vam decidir desenvolupar tenint en compte les destreses que cal practicar-hi.
I aquí un exemple més concret:
Conceptualització i disseny d’activitats digitals
Un cop tenim la visió global del tram, comencem el procés creatiu de les noves activitats, sempre amb el guiatge de les expertes en didàctica.
El primer pas és la conceptualització de cada activitat: en definim l’objectiu didàctic i n’acotem el contingut que volem avaluar. A més, en aquesta fase definim diferents variants de la mateixa activitat per graduar-ne la dificultat; les anomenem packs.
Finalment, dissenyem l’activitat amb tots els detalls, combinant diverses tipologies d’enunciats, dades i ajudes en els diferents packs.
El disseny acurat de cada pack és clau per aconseguir l’adaptació personalitzada de la pràctica: cada alumne avançarà en la seqüència de packs al seu ritme, i rebrà ajudes específiques segons el punt en què es trobi. Això permet que cada alumne rebi un retorn instantani per millorar, mentre s’enfronta a reptes cada vegada més difícils. Tot plegat converteix la Pràctica digital en un recurs molt rellevant pel que fa a l’atenció a la diversitat.
Seqüenciació d'activitats en un graf
Com aconseguim que, a cada sessió de pràctica, els alumnes resolguin les activitats segons el seu ritme d’aprenentatge? I com fem que, alhora, l’alumnat practiqui continguts treballats a les sessions d’aula més recents? Vegem-ho!
Un cop tenim totes les activitats dissenyades, agrupem els packs segons el contingut que treballen. Després, els col·loquem seqüencialment en un graf que conté tota la Pràctica digital d’un curs, directament relacionada amb les sessions d’aula.
El diagrama següent mostra com queda la seqüenciació de packs del tram d’enters:
I aquí, una mica més de detall:
Per exemple, la Sessió 15 – Representació d’enters amb fitxes té associats alguns packs de les activitats A206, A207 i A208, agrupats i calibrats segons la seva dificultat en un mateix paquet que avalua el contingut de la sessió. Ho podem veure amb més detall en aquesta imatge, on els punts roses sota de cada pack n’indiquen el nivell de dificultat:
Així, per practicar la representació d’enters amb fitxes, a un alumne amb més fluïdesa matemàtica se li proposaran els packs més exigents (packs 2 o 3 de l’A208). Als alumnes que mostrin més dificultats en la resolució d’activitats de la Pràctica digital, se’ls proposaran els packs més senzills (pack 2 de l’A206 i l’A207).
A més, en aquesta fase, relacionem les activitats amb els apartats dels informes que rebeu els docents setmanalment.
Com funciona l’algoritme?
La selecció d’activitats de la pràctica setmanal de cada alumne es fa de forma automàtica i personalitzada a través d’un algoritme que avança pel graf que hem construït.
A mesura que els docents marqueu una sessió d’aula com a completada, es desbloquegen les activitats associades a aquella sessió i queden disponibles per a la Pràctica digital dels alumnes.
Seguint amb l’exemple de l’apartat anterior, les activitats A206, A207 i A208 no es desbloquegen fins que la Sessió 15 no es marca com a completada.
Les activitats que s’han desbloquejat després de l’última sessió de Pràctica digital s’utilitzen per omplir fins a un 70 % del temps de la sessió (uns 30 minuts, aproximadament). L’altre 30 % s’omple amb activitats anteriors que l’alumne encara no ha superat o amb altres activitats en què es treballen continguts de trams o cursos anteriors, per reforçar les connexions i l’helicoidaleïtat.
I ara sí: ja ho tenim tot a punt per començar la Pràctica digital del tram d’enters. Si voleu veure com és una sessió de pràctica, en aquest article trobareu una crònica amb l’exemple d’un alumne de 1r d’ESO. Esperem que el gaudiu!
