Què són les proves PISA? Què analitzen, exactament? Com són els problemes que es plantegen als alumnes? Què podem fer per millorar-ne els resultats?
Aquestes últimes setmanes hem resolt i analitzat problemes alliberats de les proves PISA 2022 per conèixer en profunditat les habilitats i coneixements que avaluen aquests tests estandarditzats. De fet, a continuació us deixem la gravació del seminari web que vam organitzar per compartir amb tots vosaltres les conclusions a les quals vam arribar:
Què són les proves PISA?
- Què són?
Avaluacions estandarditzades que es duen a terme a l’àmbit internacional cada 3 anys, organitzades per l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics).
- Per què es duen a terme?
Per conèixer les competències dels alumnes a l’hora d’analitzar i resoldre problemes, manejar informació i enfrontar-se a situacions que se’ls presentaran durant la vida adulta.
- Quin objectiu tenen?
Que els països participants adoptin les decisions i les polítiques públiques necessàries per millorar els nivells educatius.
- Què avaluen?
La comprensió lectora i els coneixements i les competències en matemàtiques i en ciències.
- Qui pot dur-les a terme?
Els alumnes de 15 anys.
Què reflecteixen els resultats de les proves PISA 2022?
Els resultats reflecteixen que l’aprenentatge competencial és el camí que cal seguir, però que ens queda un llarg camí per recórrer. Per aconseguir superar amb èxit les proves PISA cal saber deduir, trobar patrons, interpretar… No es tracta de transmetre coneixements teòrics a través de la repetició d’exercicis, la memorització i la mecanització, sinó que cal incentivar els alumnes a observar, descobrir, connectar idees i resoldre problemes.
L’OCDE avalua les competències matemàtiques dels alumnes mitjançant la classificació d’exercicis en nivells de rendiment. S’assignen nivells de puntuació baixos a continguts com operacions bàsiques, càlcul de percentatges o interpretació de gràfics simples. D’altra banda, les puntuacions més altes s’assignen a processos matemàtics més complexos, com raonar, fer connexions i argumentar.
A continuació, us deixem una taula on s’indiquen els nivells de rendiment juntament amb les destreses que calen per poder resoldre les tasques correctament:
Quina mena de problemes es plantegen als alumnes?
Hem analitzat 5 problemes alliberats de les proves PISA 2022. En tots hem vist que, per resoldre’ls, cal dominar tant els coneixements com els processos matemàtics. A més, cal tenir en compte:
- Familiarització amb l’ús de la plataforma per fer l’examen: Els alumnes fan la prova en una plataforma digital. Cada problema disposa d’eines diferents que han d’aprendre a fer servir per poder resoldre els exercicis correctament (fulls de càlcul, calculadores de costos, taules…). Els alumnes poden accedir a una explicació detallada sobre l’ús d’aquestes eines durant tota la prova, però hem de tenir en compte que cal una bona comprensió lectora per poder interioritzar les explicacions.
- L’ús de la calculadora: Els alumnes disposen de calculadora durant tota la prova per facilitar el càlcul de les operacions, fins i tot per sumar o restar. En aquest sentit, podem concloure que la prova dona més importància a l’avaluació de les competències o habilitats matemàtiques que al càlcul mental o a la repetició de procediments algorítmics.
Us deixem, a continuació, els problemes que hem analitzat:
- Què s’avalua a les proves PISA? Vol. I: Patró de triangles: Es presenta una figura amb un patró de triangles vermells i blaus, i es demana determinar el percentatge de triangles blaus. Aquest problema involucra habilitats com l’observació de patrons, comprensió de proporcions i capacitat d’establir connexions entre conceptes matemàtics.
- Què s’avalua a les proves PISA? Vol. II: Sistema solar: En aquest cas, ens submergim en un context real: el sistema solar. Concretament, ens centrem en les distàncies entre els planetes i el Sol. Aquest problema requereix saber visualitzar, aplicar l’abstracció i comprendre integralment els conceptes.
- Què s’avalua a les proves PISA? Vol. III: Vendes de DVD: El context d’aquest problema és l’evolució de les compres de DVD al Regne Unit entre els anys 2008 i 2014. Aquí es demana als alumnes que sàpiguen interpretar i aplicar els processos matemàtics.
- Què s’avalua a les proves PISA? Vol. IV: La compra d’un cotxe: Aquest problema presenta una situació contextualitzada comuna sobre la compra i l’ús d’un vehicle. En aquest cas, cal que els alumnes sàpiguen discernir quina és la informació rellevant que han de fer servir per als càlculs i que raonin adequadament.
- Què s’avalua a les proves PISA? Vol. V: Superfície forestal: En aquest problema es compara la superfície forestal de diferents països. Involucra habilitats com la interpretació, la reflexió, el raonament i la comprensió.
Quines solucions podem implementar?
Analitzant els resultats, ens hem adonat que els problemes que no saben resoldre els alumnes són els que exigeixen un nivell 5 o 6; és a dir, els problemes que requereixen deduir, fer connexions i raonar.
Precisament, això és el que hem de treballar a les aules. No es tracta només de comprendre profundament els continguts, sinó també d’interioritzar els processos matemàtics. No millorarem els resultats si continuem promovent un model educatiu que fomenti la mecanització i l’aplicació d’algoritmes (nivells 1 i 2 de les proves PISA). Cal plantejar les matemàtiques com un repte que cal resoldre. I en aquest sentit, els docents tenim un paper clau. Hem de guiar els alumnes cap a la solució del problema a través de preguntes. Així fomentarem que pensin, dedueixin, observin patrons… Si promovem un aprenentatge a través de competències matemàtiques, l’aprenentatge és molt més significatiu i durador.
L’aula s’ha de transformar en un entorn de resolució de problemes a través de la conversa, l’experimentació i la pràctica. És essencial inspirar als alumnes curiositat per les matemàtiques i per aprendre-les de manera constructiva, sense témer l’error. Només d’aquesta manera aconseguirem revertir l’ansietat matemàtica. Com a docents, el nostre objectiu ha de ser ajudar a construir una societat competent i amb pensament crític. Aconseguir aquesta transformació educativa requereix implicació per part de tots.
Com funcionen les proves PISA?
Les proves PISA se celebren cada 3 anys i cada edició se centra més en una de les tres àrees (matemàtiques, comprensió lectora o ciència), això vol dir que la part més extensa de l’examen (un 66%) se centra en un dels temes i la resta es divideix en un 17% per a cadascuna de les altres àrees. Per exemple, els anys 2000, 2009, 2018 van girar al voltant de la compressió lectora; el 2003, 2012 i 2022 (es van fer més tard a causa de la pandèmia) en matemàtiques, i el 2006 i el 2015 en ciències.
La participació en les proves és voluntària i són els governs i les institucions educatives els que decideixen si fer-les. Les proves tenen un cost de participació i s’agafen mostres representatives d’entre 4 500 i 10 000 estudiants per país.
