Com pot ser que les matemàtiques generin tanta ansietat? No deu ser que es podrien aprendre d’una altra manera? No deu ser que ens manca gaudir de pensar?
Aquestes són les preguntes que ens van portar a organitzar Enjoy Thinking, un esdeveniment dissenyat per abordar la transformació educativa i l’aprenentatge de les matemàtiques a les aules. Gràcies a referents que han pensat (i actuat en conseqüència!) sobre el tema. Es tracta d’un espai per reflexionar i donar estratègies a la comunitat educativa perquè els alumnes no només adquireixin coneixements, sinó que també desenvolupin habilitats clau com el pensament crític, la creativitat i la capacitat de resoldre problemes.
En la primera edició d’Enjoy Thinking, celebrada a l’Espacio Bertelsmann de Madrid, ens van acompanyar: Clara Grima, doctora en matemàtiques i professora de la Universitat de Sevilla; Laura Morera, doctora en Didàctica de les Matemàtiques i responsable didàctica d’Innovamat; Coral Regí, biòloga, educadora, presidenta del Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació a Catalunya (FEAE) i membre del Consell Estatal del FEAE; i Albert Vilalta, professor de Didàctica de les Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador i membre de l’equip Didàctic d’Innovamat. Quatre ponents de primer nivell per abordar, des de diferents punts de vista, els reptes actuals que vivim a l’aula i a la societat en general, en una jornada conduïda per Verónica Sánchez, coordinadora curricular a l’Escola L’Horitzó de Barcelona, periodista i escriptora.
Com l'aprenentatge de les matemàtiques pot canviar el món
«Les matemàtiques dels grans mestres tracten de connectar, calcular, comunicar, conversar i resoldre problemes», explicava Verónica Sánchez per introduir la ponència a duet de Clara Grima i Laura Morera. Una conferència per explicar què vol dir fer matemàtiques i com podem portar les matemàtiques dels grans mestres a l’aula, sense por.
Clara Grima i Laura Morera van coincidir en els beneficis de portar a l’aula les matemàtiques més profundes. «La gent pensa que els matemàtics es passen el dia fent comptes… i no és així. Els matemàtics fan comptes, de la mateixa manera que en fan perruquers o advocats, però, a més a més, els matemàtics resolen problemes», comentava Grima. «Existeixen molts problemes matemàtics sense resoldre que, si algun dia es resolguessin, canviarien el món tal com el coneixem», afegia. Morera, des del seu vessant didàctic, va plantejar: «Què passaria si portéssim a les aules els problemes que grans matemàtics encara no han sabut resoldre? Doncs ho hem fet! Hem posat als alumnes el repte de resoldre el problema del viatjant de comerç!».
El problema del viatjant de comerç
El problema del viatjant de comerç és un d’aquests problemes matemàtics sense un algoritme que el resolgui. Tracta de trobar el camí que ha de seguir un comerciant que, amb origen i destinació a la mateixa ciutat, ha de visitar n ciutats intermèdies. El repte està en el fet que la distància recorreguda sigui la mínima, sense passar dues vegades per la mateixa ciutat. Durant la ponència, Morera va explicar com va introduir aquest problema a les aules de diferents cursos d’ESO i va analitzar les estratègies que els alumnes havien trobat per tractar de resoldre’l. En va detectar fins a sis, i va concloure que apropar els grans problemes matemàtics als alumnes i treballar les matemàtiques a través de la resolució de problemes ajuda a fomentar el pensament crític, la creativitat i la capacitat d’adaptació». En aquest sentit, Grima va afegir que «resulta fonamental abordar les matemàtiques des de diferents perspectives i fer que l’aprenentatge sigui com un joc de seducció». Totes dues van coincidir en la importància de plantejar les preguntes correctes per «ajudar els alumnes a anar més enllà». Grima va concloure que «no hi ha res més provocador per a un infant que dir-li “No sabem trobar la solució a aquest problema”; es tracta de fer-los partícips del món en què viuen». I no només es pot aconseguir portant problemes actuals a les aules; el que s’ha de generar és un ambient de resolució de problemes.
Com generar un ambient de resolució de problemes a l'aula
Albert Vilalta, per la seva banda, va explorar en la seva conferència com les matemàtiques ens ajuden a desenvolupar habilitats competencials. Citant George Pólya, va explicar que «és millor resoldre un problema de cinc maneres diferents que resoldre cinc problemes diferents de la mateixa manera». Va destacar la importància de generar un ambient de resolució de problemes «plantejant problemes, aplicant estratègies i, finalment, donant la solució i plantejant nous reptes a l’aula», i va explicar 10 claus per fomentar aquest ambient de resolució de problemes a l’aula de matemàtiques.
Per poder guiar els alumnes a desenvolupar habilitats com el pensament crític, cal proporcionar un ambient en què els alumnes se sentin segurs de fer preguntes i cometre errors sense ser jutjats», va afirmar Vilalta. «És important que els alumnes aprenguin a plantejar preguntes i a buscar respostes de manera autònoma, desenvolupant la seva capacitat d’anàlisi i raonament lògic», va afegir. A més a més, va emfasitzar la necessitat de proporcionar problemes desafiadors i oberts que els permetin aplicar els conceptes apresos a situacions reals i motivadores. Per últim, Vilalta va concloure que «els docents tenen un paper fonamental a l’hora d’aconseguir aquesta transformació a l’aula de matemàtiques».
Com implementar bones pràctiques de transformació educativa als centres
Regí també va destacar la necessitat de plantejar l’aprenentatge com un repte per mantenir la curiositat i el desig d’aprendre dels alumnes. L’educadora comentava que els professors que tenen por que la intel·ligència artificial els tregui la feina és perquè creuen que la seva funció és simplement transmetre. I és que, per a Regí, un centre educatiu ha de ser un lloc on els infants aprenguin a través de l’autosuperació, la perseverança, la curiositat i la creativitat. Tanmateix, va destacar la necessitat de fomentar una cultura d’aprenentatge col·laboratiu en què els docents comparteixin bones pràctiques i treballin junts per oferir una educació de qualitat, perquè, «per sobre de tot, les escoles estan fetes perquè els alumnes s’eduquin i aprenguin, no perquè nosaltres treballem», va sentenciar. Enjoy Thinking, un espai de reflexió i inspiració
L’aprenentatge matemàtic, doncs, és vital per al desenvolupament d’habilitats com el pensament crític, l’argumentació i la resolució de problemes. Esperem que aquesta iniciativa serveixi d’inspiració per a tota la comunitat docent que va assistir a Enjoy Thinking per transformar les aules de matemàtiques i motivar els alumnes perquè gaudeixin pensant, enfrontant-se als reptes matemàtics amb curiositat i entusiasme. Pots recuperar les sessions de l’esdeveniment aquí.
No et perdis el resum de l’esdeveniment, en què alguns assistents ens expliquen com els van inspirar les ponències dels experts convidats.
