El passat 20 de gener vam proposar dues activitats de resolució de problemes a la intel·ligència artificial ChatGPT. Creieu que va ser capaç de resoldre-les?
L’avenç en intel·ligència artificial i, en concret, l’aparició del ChatGPT, darrer llançament d’OpenAI, ha reobert el debat sobre com la tecnologia interfereix en l’aprenentatge de les persones i la manera d’enfrontar-nos a les tasques que hem de fer, com les institucions educatives i els docents han de reaccionar per adaptar-se a un nou escenari, i si s’ha de legislar al respecte i qui ho ha de fer. S’ha de deixar d’avançar en recerca tecnològica per protegir les maneres que tenim de procedir? S’ha de prohibir l’ús de les noves eines? Qui és l’últim responsable de fer un bon ús de la tecnologia?
En realitat, sembla que la discussió gira, sobretot, entorn del valor que donem com a individus i com a societat a l’honestedat i a l’aprenentatge.
Han aparegut molts articles a la premsa i a les xarxes sobre els posicionaments d’educadors, d’escoles i governs davant del que sembla el risc més immediat: que els alumnes sucumbeixin a la mandra i utilitzin la intel·ligència artificial per fer les tasques que els encomanen. Sembla que el que preocupa és que «es poden fer trampes» amb més facilitat.
Els arguments que volen posar calma al neguit fan referència a com genera els textos la intel·ligència artificial (IA):
- No enumera les referències utilitzades per omplir de contingut els textos i, per tant, no es pot validar la certesa de les respostes ni tampoc aprofundir-hi.
- Es parla també del biaix en l’obtenció de les dades, que fàcilment poden esdevenir poc inclusives, del primer món per al primer món privilegiat, amb poca atenció a les minories o altres realitats.
Hem de recordar, però, que ChatGPT encara és una versió beta que no rep cap actualització de dades des del 2021, així que s’esperen millores substancials en poc temps.
Estem d’acord a considerar que cal estar atents als esdeveniments, però també hem de recordar que ja hi ha hagut altres innovacions que ens han fet reflexionar sobre l’aprenentatge a les escoles, en concret, en l’àmbit de les matemàtiques. L’exemple més evident és la calculadora. És per això que defensem un aprenentatge competencial, no mecanicista, perquè volem que els nostres alumnes desenvolupin les habilitats necessàries per resoldre problemes, argumentar, fer connexions i comunicar amb solvència, mentre es basen en els sabers propis de les matemàtiques.
Conversa amb ChatGPT
Més que no pas els resultats obtinguts de la conversa amb ChatGPT, és interessant el fet de poder mantenir un diàleg amb un alumne a partir d’aquesta conversa. Provem-ho! Comparteixo l’experiència amb el Xavi, que cursa cinquè de primària.
El passat dimecres 18 de gener es van celebrar els Problemes a l’Esprint, un certamen que convoca la FEEMCAT (Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya), el Cesire/Creamat del Departament d’Ensenyament i la SCM (Societat Catalana de Matemàtiques) per a alumnes de cicle superior de primària. Proposem al ChatGPT dos dels problemes que van haver de resoldre els alumnes de cinquè i sisè.
Primer problema
Escriviu el nombre més petit format per cinc xifres diferents, sense fer servir el 0, que compleixi la condició que les xifres que estan de costat no siguin consecutives (ni en ordre creixent ni en ordre decreixent; és a dir, que no pot aparèixer, per exemple, 12, ni tampoc 87).
Prèviament, el Xavi ha resolt el problema i l’ha raonat sense dificultat. Ha començat per les desenes de milers i ha explicat el seu argument amb claredat: 13524.
Aquestes són les respostes del ChatGPT:
Malgrat intentar assenyalar-li l’error, no encerta la resposta. D’una banda, la IA no justifica els raonaments, per tant, es fa difícil guiar-la per aconseguir l’objectiu. De l’altra, no compleix amb les restriccions de l’enunciat; per exemple, utilitza la xifra 0. El Xavi se sorprèn de les respostes, i anem elaborant plegats les preguntes que plantegem al xat per intentar-lo guiar. No aconseguim trobar l’arrel de l’error.
Segon problema
L’Antoni volia trobar un nombre que, sumat tres vegades, tingués com a resultat el 2023... però això no és possible. Tanmateix, ha vist que si augmentava una unitat la darrera xifra d’un dels tres sumands, sí que podia aconseguir una suma com aquesta: ABC + ABC + ABD = 2023. A, B, C i D representen xifres (les lletres iguals sempre tenen el mateix valor; la D resulta d’augmentar la C en una unitat). Quina és la xifra que ha d’anar al lloc de la D?
El Xavi utilitza l’algoritme vertical de la suma per resoldre el problema. A l’inici comença per les unitats, i s’adona que C + C + D no pot tenir com a resultat el 3; d’aquesta manera conclou que es tracta d’una suma portant-ne, tot i que no sap si ha de buscar 3 nombres que sumin 13, o 23… no sap quantes se n’ha d’emportar. Així que decideix començar la suma per les centenes. Busca 3 números iguals que sumats facin 20. «No poden ser 7 perquè es passa, 7 × 3 = 21», de manera que busca un nombre més petit i s’adona que la diferència serà 2. Després repeteix l’argument amb les desenes i sap que haurà de buscar 3 nombres iguals que sumin 22: el 7 amb una diferència d’1 unitat. Ara ja sap que C + C + D ha de sumar 13.
I… el ChatGPT, què fa? Vegem-ho. En un principi només indiquem al xat si dona una resposta incorrecta, sense guiar-lo, sense fer-li preguntes per poder avançar, i el diàleg perd interès:
Aquí el Xavi s’adona d’un error. «No és exactament així», diu, i ajusta el raonament de la IA, «el càlcul ha de ser així», i anota: 3 x ABC + 1 = 2023
Així que formulem una altra pregunta al ChatGPT, perquè pugui resoldre el problema:
Finalment, la IA acaba donant una resposta que ja ha donat però canviant un 7 per un 8, sense més explicació.
En cap dels dos problemes les respostes del xat han estat satisfactòries. Podem concloure que el ChatGPT encara no acaba de donar respostes satisfactòries en matemàtiques. En altres interaccions també hem pogut veure que comet errors pel que fa a continguts específics o que s’ha de tenir especial cura en la formulació de la pregunta introduïda. Tampoc no és capaç d’argumentar amb claredat.
La nostra experiència amb ChatGPT
Però no hi ha dubte que aquesta experiència té molt valor. El ChatGPT ens ha permès posar a treballar els sabers de la suma i del sistema decimal posicional, a més dels processos i les habilitats socioemocionals. Les tres capes en una conversa. El Xavi ha pogut posar a prova la capacitat de resolució de problemes del xat, així podrà acostar-se amb més prudència a noves interaccions amb la IA, conscient que comet errors. Estem entrenant el seu esperit crític. A més, ha valorat la idoneïtat de les respostes obtingudes i ha generat noves preguntes. Ha vist representacions diferents i ha utilitzat llenguatge oral i escrit per resoldre el problema. Ha pogut seguir un raonament que no era el seu i ha detectat un error per provar d’esmenar-ho.
És evident que la intel·ligència artificial recorda dades, repeteix, compleix ordres, però encara està lluny de resoldre problemes imprevistos, crear idees, connectar-les i tenir pensament crític, i de tot això sí que és capaç la intel·ligència humana.
I tu, has interactuat amb alguna IA i vols compartir la teva experiència amb nosaltres? Comparteix les teves conclusions i fem xarxa.
