El canvi, o més ben dit, la transició entre primària i secundària, de vegades no és fàcil. Entre mestres i professors hi ha alguns dubtes sobre com preparar els alumnes i gestionar el seu canvi i entrada en aquesta nova etapa. Per això, en aquest post desgranarem algunes diferències entre les dues etapes. Esperem que us serveixi!
Taula de continguts
El currículum: un gran aliat per gestionar el canvi
És important analitzar la transició de primària a secundària i desmitificar creences que l’envolten. El cert és que els canvis haurien de ser progressius i els alumnes s’hi haurien d’adaptar gradualment. Tot i això, a partir d’una conversa amb Cecilia Calvo al pòdcast «La hora del patio», vam veure que entre els professors de secundària hi ha dubtes sobre com alinear-se amb els mestres de primària per atendre les necessitats dels alumnes.
Si bé tant els alumnes com els docents són els principals protagonistes en aquesta etapa de transició, el currículum esdevé un aliat fonamental perquè els canvis siguin progressius i els alumnes s’hi puguin adaptar gradualment. El currículum de primària i secundària a Espanya s’ha dissenyat per ensenyar els processos i coneixements matemàtics de forma gradual i sense canvis dràstics. Per això, és imprescindible comprendre què estableix el currículum sobre aquesta transició i els canvis que hi ha entre primària i secundària.
Ara bé, què els passa als alumnes davant d’aquests canvis? Com gestionen els mestres de primària una possible preparació? Com la reben els nous professors, de secundària?
Aquestes qüestions generen dubtes a molts docents. Per això, aprofundirem en algunes d’aquestes preguntes i intentarem analitzar-les per abordar tots els canvis. Som-hi!
Preparació i gestió del canvi en els docents
Com es preparen els mestres i professors per atendre els alumnes és de vital importància. D’una banda, els mestres de primària han rebut una formació universitària específica per ensenyar, i poden no ser especialistes en matemàtiques. D’altra banda, els professors de secundària sí que han rebut una formació específica per a una matèria concreta (com les matemàtiques), i la formació per ser docents pot venir a posteriori.
Aquest fet diferencia molt el dia a dia a l’aula d’uns i altres: mentre que els professors de matemàtiques de secundària se solen centrar més en el coneixement matemàtic i en com dur-lo a l’aula, els mestres de primària, en la seva majoria tutors, tenen moltes més matèries a les quals atendre i tenen més dubtes sobre la gestió de l’aula en general.
Així doncs, les preocupacions dels docents de primària i secundària solen ser molt diferents. A això s’hi afegeix una manca de fluïdesa d’informació amb les famílies: els mestres, com la majoria també són tutors, poden tenir contacte directe amb les famílies; però els professors no, primer han de parlar amb els tutors perquè aquests s’encarreguin de transmetre’ls tota la informació.
A continuació us donem alguns consells perquè pugueu tenir en compte aquestes diferències i sapigueu com gestionar-les.
Treballar plegats com a docents per a una transició exitosa
Una bona manera d’unir forces com a docents és justament trobar moments per reunir-nos, compartir vivències, inquietuds, etc. Tenir contacte entre mestres i professors d’escoles i instituts ajudarà a trencar barreres i a treballar més alineats.
Les associacions de docents també són un bon punt de contacte. N’hi ha moltíssimes a tot el món. Una de les referents és la NCTM (National Council of Teachers of Mathematics) dels Estats Units. Però també hi ha la FISEM (Federació Iberoamericana de Societats d’Educació Matemàtica); la FESPM (Federació Espanyola de Societats de Professors de Matemàtiques); i, a Catalunya, la FEEMCAT (Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya).
L'ensenyament de les matemàtiques com a punt en comú
Docents de primària, recordeu com vau aprendre les matemàtiques a secundària? I els de secundària? Recordeu com les vau aprendre a primària? De vegades, els docents tenim tan interioritzada la manera com vam aprendre les matemàtiques en les nostres etapes de feina que no parem prou atenció a com ho fan els nostres companys a secundària o primària. Sí, una bona manera de seguir alineats és conèixer com treballen les matemàtiques els nostres companys d’altres etapes.
Els alumnes haurien d’arribar a secundària sabent sumar, restar, multiplicar i dividir. Però, com ensenyen els mestres la idea de sumar? No només parlem de l’algoritme, sinó de tot el que han de saber respecte a la suma. Conèixer com treballen els continguts en etapes anteriors pot ser el factor diferenciador per poder acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge. Aprenguem dels nostres companys d’altres etapes!
El canvi en els alumnes durant la transició
Finalment, Cecilia Calvo destaca que tenir en compte els canvis dels alumnes també és important per ajudar-los en la transició. Els alumnes comencen a deixar de ser infants. Són molt més complexos, fins i tot rebels. El seu entorn social els influeix molt més en el seu procés d’aprenentatge. Per això, mantenir un equilibri entre el que és semblant a primària i el que ha canviat a secundària serà clau per ajudar-los en la seva adaptació.
Però no hem de tenir por als canvis. Els canvis han de passar. Hem de començar a donar-los autonomia, a entendre l’error com una oportunitat per aprendre, etc. Així doncs, la nostra formació com a docents serà la nostra gran aliada per atendre les noves necessitats dels alumnes. La Cecilia, per acabar, conclou l’entrevista amb una cita clau de John Cotton Dana:
Vols escoltar l'entrevista completa?
Descobreix «La hora del patio», el pòdcast dedicat a tothom que vulgui aprendre i ensenyar matemàtiques.
