Si voleu saber què són i com proposem gestionar aquestes tasques, podeu consultar aquest enllaç.

Continguts més rellevants: geometria, espai i forma, numeració i càlcul, relacions i canvi, temps

I. Plantegem i comencem a pensar!

Pretenem que els infants comprenguin la dinàmica bàsica de les QUELIs (Qui És L’Intrús?), que consisteix a assenyalar quin dels 4 elements és l’intrús i, sobretot, argumentar per què. 

A partir de l’exemple, esperem que s’adonin que no hi ha una única resposta correcta: qualsevol element pot ser l’intrús si trobem una característica que el fa diferent dels altres i la sabem argumentar. Per això demanem que busquin diferents arguments i que, com a mínim, en trobin un per excloure cadascun dels elements.

II. Comprovem i seguim pensant!

Sabeu trobar un argument per excloure cadascun dels elements?

Esperem que els infants hagin trobat, com a mínim, un argument per excloure cadascun dels elements. És important tenir en compte que hi ha dos tipus d’arguments: 

• Els que exclouen un element per una característica que l’element en qüestió compleix i els altres no. Per exemple: El rellotge de dalt a la dreta pot ser l’intrús perquè marca les nou en punt mentre que els altres no.   
• Els que exclouen un element per una característica que l’element en qüestió no compleix però que és comuna en els altres 3. Per exemple: El rellotge de dalt a la dreta pot ser l’intrús perquè tots estan numerats excepte ell, que no ho està.

Aquest segon tipus d’arguments són de més qualitat lògica però també més difícils de formular, perquè requereixen trobar característiques comunes. Tot i que podem donar per vàlids tots dos tipus d’arguments, sempre que vinguin acompanyats d’una bona justificació, és recomanable animar els infants a trobar-ne del segon tipus, sobretot aquells que mostrin més capacitat de raonament. Al vídeo en proposem un per a cada element: 

• El rellotge de dalt a l’esquerra pot ser l’intrús perquè tots els altres tenen les agulles de longituds diferents i ell, en canvi, té les dues agulles de la mateixa longitud.
• El rellotge de dalt a la dreta pot ser l’intrús perquè tots estan numerats excepte ell, que no ho està.
• El rellotge de baix a l’esquerra pot ser l’intrús perquè en tots els altres l’agulla llarga marca l’hora en punt i, en canvi, la seva agulla llarga marca un quart.
• I el rellotge de baix a la dreta pot ser l’intrús perquè en tots els altres rellotges les agulles formen 90° entre elles, en canvi, en aquest, formen 120°.

Aquest tipus de dinàmiques, en les quals els infants han de buscar arguments atenent a característiques de tota mena, fomenten en Raonament i prova i les Connexions. A més, descriure característiques comunes o distintives entre els elements d’un conjunt forma part del bloc de Relacions i canvi.

Esperem que els infants hagin trobat, com a mínim, un argument per excloure cadascun dels elements. És important tenir en compte que hi ha dos tipus d’arguments: 

• Els que exclouen un element per una característica que l’element en qüestió compleix i els altres no. Per exemple: El rellotge de dalt a la dreta pot ser l’intrús perquè marca les nou en punt mentre que els altres no.   
• Els que exclouen un element per una característica que l’element en qüestió no compleix però que és comuna en els altres 3. Per exemple: El rellotge de dalt a la dreta pot ser l’intrús perquè tots estan numerats excepte ell, que no ho està.

Aquest segon tipus d’arguments són de més qualitat lògica però també més difícils de formular, perquè requereixen trobar característiques comunes. Tot i que podem donar per vàlids tots dos tipus d’arguments, sempre que vinguin acompanyats d’una bona justificació, és recomanable animar els infants a trobar-ne del segon tipus, sobretot aquells que mostrin més capacitat de raonament. Al vídeo en proposem un per a cada element: 

• El rellotge de dalt a l’esquerra pot ser l’intrús perquè tots els altres tenen les agulles de longituds diferents i ell, en canvi, té les dues agulles de la mateixa longitud.
• El rellotge de dalt a la dreta pot ser l’intrús perquè tots estan numerats excepte ell, que no ho està.
• El rellotge de baix a l’esquerra pot ser l’intrús perquè en tots els altres l’agulla llarga marca l’hora en punt i, en canvi, la seva agulla llarga marca un quart.
• I el rellotge de baix a la dreta pot ser l’intrús perquè en tots els altres rellotges les agulles formen 90° entre elles, en canvi, en aquest, formen 120°.

Aquest tipus de dinàmiques, en les quals els infants han de buscar arguments atenent a característiques de tota mena, fomenten en Raonament i prova i les Connexions. A més, descriure característiques comunes o distintives entre els elements d’un conjunt forma part del bloc de Relacions i canvi.

III. Reflexionem i anem més enllà!

Esperem que els infants hagin trobat, com a mínim, un argument per excloure cadascun dels elements. I que, gràcies als exemples del vídeo anterior, aquesta vegada hagin sabut trobar algun argument dels del segon tipus. Al vídeo en proposem un per a cada element: 

• El triangle de dalt a l’esquerra pot ser l’intrús perquè els altres tenen, com a mínim, dos costats diferents. Ell, en canvi, és un triangle equilàter: té els tres costats iguals. 
• El triangle de dalt a la dreta pot ser l’intrús perquè els altres no tenen angles obtusos i ell sí. Per tant, és l’únic obtusangle.
• El triangle de baix a l’esquerra pot ser l’intrús perquè tots estan pintats per dins excepte ell que només té pintat el perímetre.
• I el triangle de baix a la dreta pot ser l’intrús perquè els altres tres tenen, com a mínim, dos costats iguals. Ell, en canvi, és escalè i té els 3 costats diferents.

És important parar atenció a l’ús del vocabulari específic d’Espai i forma que fan els infants, i convidar aquells que encara no el tenen integrat a fer-lo servir adequadament.

Per anar més enllà, pretenem que els infants creïn les seves pròpies QUELIs (que poden ser de tota mena) i les comparteixin amb els companys i companyes per provar-les. És important, però, tenir en compte que crear una bona QUELI no és tan fàcil com ajuntar 4 elements qualssevol: cal que alguns d’aquests elements comparteixin certes característiques perquè doni joc i ens permeti argumentar per excloure’n algun.