Per contribuir a construir una millor educació, en el nostre cas a partir de la didàctica de les matemàtiques, és vital saber d’on venim, que ha passat i cap on anem. És per això que, des de la perspectiva que ens dona la història, cal recuperar figures com la de Pere Puig Adam i el seu decàleg de la didàctica de les matemàtiques.
I fer-ho en una data tan assenyalada com el 12 de maig, que celebrem el Dia Escolar de les Matemàtiques. I és que aquesta efemèride, que ens toca tan de prop, coincideix amb el naixement de Pere Puig Adam. Una data triada per la rellevància d’aquest personatge, pare de la didàctica de les matemàtiques. Us l’acostem i recuperem el seu famós decàleg de 1955, més vigent i rellevant que mai. Som-hi!
Pere Puig Adam
Descobrir la figura de Pere Puig i Adam avui reflecteix una entesa de l’educació matemàtica coral, encisadora i vivencial. Ens enforteix les conviccions i la passió docent pensar que això ve de lluny, que les idees de Puig i Adam ja van influir, ara farà gairebé un segle, en com hem de fer aprendre les matemàtiques, la visió sobre les necessitats de l’alumnat, i el reconeixement del caràcter vital del rol del docent.
Pere Puig i Adam neix el 12 de maig del 1900, a Barcelona. El seu pare, Robert Puig, va influir positivament en la seva formació i passió per la ciència. Després dels seus estudis de primària a l’Escola Pública de la Barceloneta i una estada a la Institution Franklin de Lió, Puig Adam es llicencia en Ciències Exactes a la Universitat de Barcelona, i fa el doctorat a la Universitat Central de Madrid.
Com a curiositat, en aquesta etapa universitària, Puig Adam va assistir a cursos de Tullio Levi-Civita, de Hermann Weyl i d’Albert Einstein! (Roca, 1987).
Pere Puig Adam fa recerca universitària en el camp de la matemàtica i la didàctica a Madrid, i s’inicia en paral·lel com a docent en aquest període vital, comprès entre el 1923 i l’inici de la Guerra Civil. Va ser docent en centres universitaris i de secundària.
La devastadora situació de Guerra Civil va fer que Puig Adam retornés a Barcelona. Va exercir de professor de Matemàtiques a l’Institut-Escola del Parc i com a professor de pràctiques i auxiliar a l’Escola Central d’Enginyers Industrials de Barcelona. Era un context de renovació de l’educació secundària, aleshores anomenada educación media o educació mitjana.
A partir del 1952, la figura de Puig i Adam creix i es popularitza, amb la publicació de nombrosos articles de recerca, l’encàrrec de tots els llibres de text de batxillerat de tots els plans d’estudi, la publicació del seu famós decàleg, Decàleg de la didàctica matemàtica mitjana (1955) o La Matemática y su enseñanza actual (1960).
Decàleg de la didàctica matemàtica mitjana, per Pere Puig Adam (1955)
- No adoptar una didàctica rígida, sinó adaptada en cada cas a l’alumne, observant-lo constantment.
- No oblidar l’origen concret de la Matemàtica ni els processos històrics de la seva evolució.
- Presentar la Matemàtica com una unitat en relació amb la vida natural i social.
- Graduar acuradament els plans d’abstracció.
- Ensenyar guiant l’activitat creadora i descobridora de l’alumne.
- Estimular aquesta activitat despertant interès directe i funcional vers l’objecte del coneixement.
- Promoure en tot el possible l’autocorrecció.
- Aconseguir un cert mestratge en les solucions abans d’automatitzar-les.
- Tenir cura que l’expressió de l’alumne sigui traducció fidel del seu pensament.
- Procurar a qualsevol alumne èxits que evitin la seva desmoralització.
Com veiem, les idees del decàleg de Puig Adam són avui més vigents que mai, i no deixa de ser revelador tenint present que ja fa aproximadament 70 anys de la seva publicació. És cert que alguns termes són antics, però en llenguatge d’avui Puig Adam ja parlava d’atenció a la diversitat, motivació i interès de l’alumnat, fer connexions amb altres àmbits, adaptabilitat, creativitat, descobriment i importància de l’avaluació oberta.
De fet, us convidem a recuperar la Carta a Pere Puig Adam, del Claudi Alsina, publicada a la revista Suma 34. És una carta molt bonica, de gran referent a gran referent, on trobem una anàlisi meravellosa de cada punt del decàleg i amplia les idees clau.
El llegat del decàleg de Pere Puig Adam
Pere Puig i Adam és una figura cabdal en didàctica de les matemàtiques. De fet, és una figura que tant el nostre equip didàctic com els nostres referents externs (Jordi Deulofeu, Anton Aubanell, Joan Jareño…) tenim ben present. Les seves idees han estat fundacionals en la ciència de l’aprenentatge de les matemàtiques, la nostra gran passió.
I és que recuperar la seva vida i obra, i fer-ho el Dia Escolar de les Matemàtiques, ens recorda la bellesa de l’aprenentatge de les matemàtiques i importància de la docència. I fer-ho amb passió, amb sacrifici, i des d’una actitud de compartir i acompanyar en la descoberta.
Gràcies, Pere Puig i Adam.
Decàlegs
Revisitant els grans decàlegs de l’educació matemàtica, com el de Maria Antònia Canals, Pere Puig Adam o George Polya, ens vam inspirar per recollir una col·lecció il·lustrada de 10 recomanacions per fomentar un ambient de resolució de problemes a l’aula, i relacionar cada punt amb una activitat de la nostra proposta per Infantil, Primària i Secundària. Us animem a donar-li una ullada!
Alsina, C.«Carta a don Pedro Puig Adam (1900–1960)». Suma 34, (2000), p. 5–7.
Alsina, C.; Sales, J.«Pere Puig Adam. Una aproximació biogràfica». En Ciència i Tècnica als Països Catalans. Fund. Cat. Recerca, Barcelona (1995).
Roca, A. «Hermann Weyl entre nosaltres. El curs de 1922 i algunes de les seves repercusions», (1987).
Roca, A. «La ciència internacional a la Catalunya contemporània». A: Navarro, L. (ed.) Història de la Física. Barcelona: CIRIT, Generalitat de Catalunya, 1988. 319–332.
