Skip to content

Sam i el viatge de l’heroi

Sam i el viatge de l'heroi
El viatge de l'heroi, també conegut com a monomite o mite únic, és un terme encunyat per Joseph Campbell, antropòleg i mitòleg, per a definir el model bàsic de molts relats èpics del món.

2. Sabeu per què els clàssics són clàssics? Italo Calvino deia que ho són, sobretot, perquè mai acaben de dir que el que han de dir. Els clàssics continuen parlant molts anys després que hagin estat escrits, perquè segueixen trobant orelles que els escoltin. Els clàssics ens interpel·len, encara ens remouen cinc-cents anys després de la seva publicació. Els clàssics ho són perquè apel·len directament la part immortal de l’ésser humà.

 

3. Sabeu per què una gran part dels adolescents fa un ús del llenguatge tan propi? Perquè durant tota la infància han construït els referents lingüístics, i ja de més grans troben divertidíssim rebentar-los. Inventen neologismes, exploren els límits de les paraules, juguen amb dobles sentits, amb ironies… Fan el que han de fer: derrocar els referents i erigir-ne de propis. Amb les mates passa el mateix: si hem construït bé el discurs i els alumnes han entès bé per què 10 + 5 és 15, els encantarà saber per què 10 + 5 pot ser també 3. Derrocar un referent i crear-ne un de nou.

 

5. Comença una pel·li i sentiu una música d’orgue que toca una melodia en tonada menor. En la primera escena es veu una casa enmig d’una clariana, una casa victoriana, enmig de la boira. És de nit. Se sent un silenci dens, potser un llop ululant de fons. Què penseu? Que esteu veient una pel·lícula de por. Com heu lligat caps? Doncs perquè durant tota la vostra vida heu estat construint el referent de les pel·lícules de por i el vostre cervell ha omplert els buits que falten. Això és un clàssic, també. 

 

7. Els alumnes dels primers cursos d’ESO són un públic difícil. En algunes coses ja busquen trencar amb els referents, o donar-los la volta, i en d’altres els seus referents encara no són prou sòlids per trencar-los. Amb El viatge de Sam ens hem trobat amb això. Saben què és una novel·la o una pel·lícula d’aventures, però encara no tenen prou consolidada l’estructura clàssica del viatge de l’heroi que l’acompanya i, per tant, en lloc de trencar-lo, hem optat per ajudar-los a construir el referent: El viatge de Sam segueix l’esquema clàssic del viatge de l’heroi

 

11. A més: el viatge de l’heroi és el viatge de molts dels nostres alumnes a l’aula de mates. Com l’heroi d’una història d’aventures (la Sam, en aquest cas), els nostres alumnes senten una crida a l’aventura (la crida dels reptes matemàtics), però en un primer moment, la rebutgen. No se senten capaços, no se senten preparats. Però si tot va bé, tindran una trobada amb el mentor (potser el docent) i alguna cosa canviarà. Els herois (els alumnes) acceptaran la crida i travessaran el llindar que els allunya de la seva zona de confort. Aleshores entraran en allò desconegut, i hi trobaran problemes, reptes, enemics (de vegades seran ells mateixos) i potser una prova final que hauran de superar (el tedi, la mandra, el mateix sistema educatiu que els boicoteja). I si perseveren, trobaran la recompensa: els coneixements i els processos sobre els quals fonamentaran noves preguntes. I aleshores començaran el camí de tornada amb l’alegria d’haver trobat l’elixir, que en realitat no és sinó més curiositat i preguntes noves per tornar a començar la roda: una altra crida a l’aventura, un altre mentor, una altra sortida de la zona de confort.

13. Aquest article sembla fet de peces inconnexes, però no és així. Formalment, per exemple, els paràgrafs estan numerats seguint la seqüència dels nombres primers. Per què? Per rebentar el referent i construir-ne un de nou. Potser us n’heu adonat, i heu celebrat la picada d’ull amb un silenci còmplice. Potser no, i aleshores veure que comencem pel 2 i no per l’1 us haurà incomodat. Si fóssiu un infant que encara no sap comptar, que no sap que abans del 2 ve l’1, us hauria estat igual, perquè no hi hauria referent.

 

17. Aquí s’acaba l’article. Si ha estat ben construït, haureu trobat l’elixir: més curiositat, més preguntes. Si sou docents, tant de bo trobeu la manera de portar l’elixir a l’aula. Si no, tant de bo trobeu la manera de portar-lo a la vida. Sigui com sigui, no deixeu mai que el gran monstre (el tedi, la desídia, el mateix sistema educatiu que us boicoteja) us faci perdre de vista el vostre propi camí de l’heroi.

Author

  • Ha estudiat Humanitats i Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Ha donat classes de Literatura en instituts de Barcelona i Nova York. Actualment, combina la docència i la coordinació curricular a L’Horitzó (Barcelona) i l’escriptura de guions de la sèrie El Viatge de Sam a Innovamat. El 2014 va guanyar el premi Carlemany amb la novel·la juvenil Coses que no podrem evitar (Columna)

    View all posts

Entrades recents

  • Com podem fomentar la fluïdesa a l’aula de matemàtiques

    Sabem que les matemàtiques no són només operacions, però ¿què és més important per a l’aprenentatge d’aquesta part fonamental de les matemàtiques: ent…

  • Situacions d’aprenentatge o el joc del telèfon esfondrat

    Les modificacions introduïdes per la LOMLOE en qüestions curriculars es van implementar a tot Espanya durant el curs 22-23 en els cursos senars i al c…

  • Quan i com entren els infants al món dels nombres?

    Maria Antònia Canals deia que és pràcticament impossible dir en quin moment els infants entren en el món dels nombres. Avui sabem, però, que els bebès…

Subscriu-te al butlletí

Rep totes les nostres novetats i continguts exclusivament al teu correu.