T’imagines que a l’escola haguessis assistit a una «classe d’art» en què només t’haguessin ensenyat a pintar una tanca? Que mai no t’haguessin mostrat les pintures de Leonardo da Vinci o de Picasso? Apreciaries l’art? Ho dubto. […] Òbviament, sona ridícul, però així és com s’ensenyen les matemàtiques i, per tant, a ulls de la majoria, són l’equivalent a mirar com s’asseca la pintura. Mentre que les pintures dels grans mestres són accessibles, les matemàtiques dels grans mestres es troben tancades amb clau.
Auesta és una de les primeres reflexions que comparteix Edward Frenkel, doctor en matemàtiques per la Universitat Harvard, al seu best-seller Love and Math: The Heart of Hidden Reality (2015). «Si no ets matemàtic, aquest llibre farà que ho vulguis ser», diu Nassim Nicholas Taleb. El llibre destaca l’estreta relació entre «fer matemàtiques» i el viatge de la vida, entre les matemàtiques i l’art. Com també emfatitza, per exemple, el gran matemàtic britànic Godfrey Harold Hardy a A Mathematician’s Apology (1940):
Per què, doncs, aquesta visió sobre les matemàtiques està tan poc estesa? Una de les múltiples raons l’hem de buscar en el fet que moltes de les persones dedicades a l’educació matemàtica venen del món de les ciències, i això és molt enriquidor, però té un contrapunt important…
Què són les matemàtiques?
«Una eina». Aquesta és la resposta que vam rebre a algunes formacions amb docents de matemàtiques —que habitualment provenen d’àmbits científics no matemàtics— a la pregunta «Què són les matemàtiques per a tu?».
Sí, les matemàtiques són molt útils en diversos àmbits, però són molt més que una eina. Són un fi en si mateixes i un món apassionant per a les persones que ens les estimem. Són una manera de fer i de viure que sempre, i a tot arreu, han ajudat a conformar el llegat cultural de la humanitat. Per trencar amb aquesta concepció més utilitarista, cal divulgar una visió on les matemàtiques brillen amb llum pròpia.
Aquesta concepció de les matemàtiques que descriu Ujué Etayo —premi José Luis Rubio de Francia 2021— és la que volem fer arribar als nostres alumnes. I com hem procurat fer-ho? A través de les persones que viuen les matemàtiques d’aquesta manera: gent apassionada que sent, que dubta, que s’equivoca. Persones que poden esdevenir referents per als adolescents.
El viatge de Sam
El viatge de Sam és una sèrie d’animació pensada per a l’aula de matemàtiques de secundària que pretén transmetre aquesta visió més humanista de les matemàtiques, i que neix amb la intenció de trencar una falsa creença molt arrelada a la nostra societat: «Les matemàtiques són només per a uns pocs escollits».
A través d’El viatge de Sam, expliquem la vida de grans personalitats matemàtiques amb la intenció que alumnes, docents i famílies s’adonin que tothom és capaç de formar part d’aquest món preciós que són les matemàtiques. Aquesta sèrie d’animació ha de fer de porta d’entrada per a molts alumnes que s’endinsaran en les matemàtiques des d’altres disciplines (la il·lustració, la literatura, la història…). I a l’inrevés: les matemàtiques també poden convertir-se en la porta d’entrada a altres disciplines.
Context històric i referents
I com escollim aquestes personalitats matemàtiques que guien el viatge dels nostres adolescents a les aules? Pensem en grans referents històrics. Persones que han hagut d’afrontar situacions complexes. I se n’han sortit… o no, però han lluitat. Persones que han viscut les matemàtiques de maneres diverses: com un refugi, com una distracció, com la recerca de la veritat, com la manera de relacionar-se amb altra gent, etc. Persones que han qüestionat la norma. Persones revolucionàries.
Una d’aquestes persones és, per exemple, la gran matemàtica francesa Sophie Germain (1776-1831). Ser una adolescent en plena Revolució Francesa no devia ser fàcil. I menys, si mostraves certes inquietuds intel·lectuals. Sophie Germain ho tenia tot en contra per estudiar matemàtiques. Fins i tot els seus pares, que la volien protegir del menyspreu i el patiment que li comportaria mostrar l’interès que sentia per aquesta disciplina, van fer l’impossible per treure-li del cap. Però res no va aturar Sophie. Es va fer passar per home —signava els seus articles com a Monsieur Le Blanc— i va fer front als prejudicis i estereotips de l’època. Després d’anys d’esforç i lluita, el 1816 es va convertir en la primera dona a guanyar un gran premi de l’Acadèmia Francesa de les Ciències. I això no és tot: va ser la primera persona a demostrar el darrer teorema de Fermat (1630) per a un gran grup de nombres.
A Sophie se la recorda avui perquè res la va aturar. El seu coratge i la seva perseverança han inspirat moltíssimes persones. Potser també t’inspiraran a tu. Així reivindica Cheryl Bardoe el paper de Sophie Germain en el seu conte Nothing stopped Sophie. Nosaltres volem seguir les seves passes. Volem reivindicar referents com Sophie Germain, explicar les seves històries. Reivindicar les seves lluites i conflictes; els seus èxits, però també els seus fracassos. Si els nostres alumnes tenen l’oportunitat de conèixer personatges com Sophie Germain, tindran l’oportunitat de seguir, també, les seves passes.
Referències
Bardoe, C. & McClintock, B. (2018). Nothing Stopped Sophie: The Story of Unshakable Mathematician Sophie Germain. Little, Brown Books for Young Readers.
Frenkel, E. (2014). Love and Math: The Heart of Hidden Reality. Basic Books.
Hardy, G. H. (2018). A Mathematician’s Apology. Martino Fine Books.
Rius, M. (2022). “Si al profesor le gustan las matemáticas, al alumno también le acaban gustando”. La Vanguardia. Recuperat 22 de setembre de 2022, de https://www.lavanguardia.com/vida/20220725/8395452/profesor-le-gustan-matematicas-alumno.html
