Hola a totes i a tots! A la recomanació d’avui us parlarem del SET, un joc de cartes que ens ajudarà a estimular la lògica, la concentració i la percepció visual dels nostres alumnes. El SET va ser ideat per la genetista Marsha J. Falco mentre investigava si l’epilèpsia era hereditària en els pastors alemanys. Falco va crear unes cartes amb símbols per representar els diferents gens i cromosomes que hi estaven involucrats i, en fer-ho, es va adonar que podia arribar a ser divertit jugar amb elles. Així va ser com va néixer el SET.

Al SET, hi tenim una baralla de cartes on cada carta està definida per quatre característiques:

• SÍMBOLS: cada carta conté ovals, ondes o rombes.
• COLORS: els símbols són vermells, verds o liles.
• NOMBRE: cada carta conté un, dos o tres símbols.
• FONS: els símbols són sòlids, ratllats o sense fons.

Per exemple, aquesta és l’única carta que conté 2 ovals vermells ratllats.

La dinàmica general del SET consisteix a disposar un nombre de cartes (normalment 12) damunt la taula i ser el primer a trobar un SET (paraula que, en anglès, significa «grup» o «conjunt»). D’entrada, no és senzill explicar ni entendre què és un SET. De fet, podem dir que es requereix una bona competència comunicativa per fer-ho.

Les instruccions del joc ens ho expliquen així: «Un SET consisteix en 3 cartes les característiques de les quals, avaluades d’una en una, són iguals a cada carta o diferents en totes. Totes les característiques per separat han de satisfer la regla».

Aquí en tenim un exemple. En aquest grup de 3 cartes, totes comparteixen símbol (rombe), totes es diferencien pel seu color, totes comparteixen el mateix nombre (3), i totes es diferencien pel fons.

Aleshores, què no és un SET? Doncs, per exemple, aquest altre grup de cartes. És cert que comparteixen el mateix símbol i el mateix nombre. I també és cert que el color és diferent a cada una. Però en el cas del fons, 2 són ratllades i 1 és sòlida. Per tant, no és un SET.

Evidentment, la primera activitat que podrem dur a terme a l’aula és senzillament jugar a trobar SETs. La samarreta publicitària del joc ens ofereix un conjunt de 12 cartes entre les quals podem trobar fins a 6 combinacions diferents. Sou capaços de trobar-les totes?

Al principi observarem que, sovint, dos jugadors no es posaran d’acord en si les 3 cartes escollides per algú formen un SET o no. Argumentar la resposta serà un excel·lent exercici de raonament i comunicació

Una vegada els alumnes hi hagin jugat, els podríem preguntar:

• Quantes cartes creieu que té aquest joc?

• Quantes en tindria si només hi hagués 2 colors?
• I si només hi hagués 3 característiques?

Aquestes preguntes els portaran a comprendre un dels usos de les potències: el càlcul de combinacions.

També podríem amagar una o diverses cartes i demanar-los que descobreixin quines falten. Aquesta activitat requerirà ser sistemàtics i molt ordenats.

I ja que podem formar SETs fent que les característiques siguin iguals o diferents per a cada carta del trio, podríem plantejar:

• Podem formar un SET en què les 3 cartes comparteixin tots els atributs?

Raonant, observem que no és possible, ja que això significaria que les 3 cartes serien absolutament iguals, i al joc no hi ha cartes repetides.

Però…

• Podríem formar un SET en el qual les 3 cartes comparteixin 3 característiques?
• I un en el qual només en comparteixin 2?
• I un SET en el qual les cartes només tinguin una única característica comuna?
• Podríem formar un en el qual les 3 cartes no comparteixin cap atribut entre elles?

La resposta a totes aquestes preguntes és sí, i buscar un exemple per a cada cas ajudarà els nostres alumnes a veure les diferents relacions que es poden establir entre les cartes.

Una altra activitat pot consistir a presentar 2 cartes qualssevol i preguntar amb quines altres cartes les podríem combinar per formar un SET. Val la pena conduir una discussió amb els nostres alumnes i ajudar-los a deduir que, donades dues cartes qualssevol, només existeix una única carta que completi el SET. Una vegada més, justificar-ho posarà en joc les competències de raonament i comunicació del nostre alumnat.

Aquest descobriment, de fet, estableix les bases per respondre una pregunta gens trivial que podríem utilitzar a l’aula de secundària: Quants SETs diferents es poden crear?

Encara que els SETs estiguin formats per 3 cartes, acabem de veure que cada combinació està condicionada per les 2 primeres que s’escullin. Així doncs, aquest problema es pot enfocar des de la perspectiva de calcular quantes parelles diferents podem formar amb les 81 cartes que componen la baralla.

La primera carta es podrà combinar amb 80 altres cartes; la segona, només amb 79, perquè una ja l’hem comptat; la tercera, amb 78…

Com veiem, podem aprofitar aquest context per presentar o treballar el concepte de progressió aritmètica.

Per últim, algunes preguntes perquè resolgueu els més valents. A les instruccions hi ha una nota on s’indica que, amb 12 cartes sobre la taula, hi ha un 97% de probabilitats que existeixi un SET. Amb 15, la probabilitat augmenta fins al 99,96%.

Com podem arribar a aquests resultats? Seríeu capaços d’escollir 15 cartes que no formin un SET? I… a partir de quin nombre de cartes existeix un 100% de probabilitat de tenir un SET?

Us animem a provar aquests suggeriments a l’aula i a respondre a aquests reptes. Feu-nos arribar els vostres missatges mitjançant les xarxes socials amb l’etiqueta #InnovamatSET.

Fins aviat!