Maria Antònia Canals deia que és pràcticament impossible dir en quin moment els infants entren en el món dels nombres. Avui sabem, però, que els bebès neixen amb una capacitat incipient per reconèixer i estimar certes quantitats «a ull», és a dir, sense necessitat de comptar. Això se sap gràcies a la recerca que s’ha fet amb nadons (Antell i Keating; Starkey i Cooper). Aquest reconeixement i estimació és molt efectiu amb les primeres quantitats, especialment amb un i dos objectes, però, a mesura que les quantitats augmenten, aquesta competència va desapareixent. De tota manera, aquest fet ens indica que ja estem preparats biològicament per centrar l’atenció en aspectes quantitatius de la realitat. Sabem també que el procés necessari per a la construcció d’aquest contingut —del concepte de nombre— requereix moltes experiències i molt de temps, segons Dickson, Brown i Gibson, al voltant de cinc anys: dels dos als set.

Així doncs, les primeres experiències de quantitat tenen relació amb el cos d’un mateix. Jo soc un, i tinc un cap, una panxa, però també tinc dos ulls, dues mans, dues cames, etc. Per tant, l’u i el dos es van construint de manera intuïtiva a partir dels infants mateixos de manera que, en arribar a l’escola —als dos o tres anys—, la majoria d’infants poden reconèixer i diferenciar aquestes dues quantitats. Llavors els infants comencen a objectivar les coses en si mateixes, fora del seu cos, i a establir relacions entre elles. Així doncs, ha de passar un temps força llarg —sovint prop d’un any— fins que no arriben a adquirir la noció del tres, és a dir, del que són tres coses, i això és normal perquè aquest i els nombres següents són completament exteriors a ells (Canals).

Sabem també que, en aquestes edats —dos, tres, quatre, cinc anys—, el principal canal d’entrada de coneixement és el perceptiu (Piaget i Inhelder). De manera natural, l’infant se centra en les qualitats dels objectes abans que en les quantitats. Qualitats com els colors, les formes, les mides… I això té sentit quan a partir d’un conjunt d’objectes discriminen o separen els que són vermells dels que no ho són, o se centren en una qualitat concreta que apareix, o no apareix, en cada objecte. En canvi, per centrar-se en la quantitat cal que estableixin una relació entre tots els objectes de la col·lecció que es considera. Si faig el conjunt de vermells, cada objecte és vermell. Si faig un conjunt de quatre peces, la característica en què em focalitzo no està present en cada objecte. Per concloure que hi ha quatre peces és necessari establir una relació mental entre tots aquests objectes (Kamii) i això requereix una abstracció reflexiva, més complexa que l’abstracció perceptiva.

Per tant, revisem què passa des del naixement fins al primer any d’escola (I3). Naixem amb unes capacitats biològiques determinades per centrar l’atenció en la quantitat. L’experiència i la discriminació de les quantitats u i dos es van creant a partir de si mateix. Però en aquestes edats l’infant està immers en un període perceptiu; el principal canal d’entrada de coneixement és a partir dels sentits: vista, tacte, oïda, olfacte, gust. El reconeixement de les quantitats tres, quatre i els nombres successius requereix una abstracció reflexiva diferent de la que s’usa quan es reconeixen qualitats perceptives, ja que el nombre —la quantitat—, no és una propietat de cada objecte sinó dels grups d’objectes.

Per tot això, a l’escola els acompanyem a focalitzar l’atenció en els aspectes quantitatius, sempre que puguem, en 1) situacions reals, però també anirem creant 2) situacions didàctiques, en què, a partir d’algun recurs lúdic, literari, motriu, musical, etc., es creï un context en el qual reconèixer, crear, discutir i representar les noves quantitats que anem coneixent. També crearem 3) petites tasques força autònomes per tal que els infants vagin fent seus els signes i les paraules que identifiquen i ordenen els nombres, al mateix temps que es va consolidant la noció de les quantitats que estan construint. És a dir, a l’escola els acompanyem a fer servir, a més a més de la percepció, la raó i el coneixement social, per conèixer i construir els primers nombres.