Skip to content

Quan i com entren els infants al món dels nombres?

Maria Antònia Canals deia que és pràcticament impossible dir en quin moment els infants entren en el món dels nombres. Avui sabem, però, que els bebès neixen amb una capacitat incipient per reconèixer i estimar certes quantitats «a ull», és a dir, sense necessitat de comptar. Això se sap gràcies a la recerca que s’ha fet amb nadons (Antell i Keating; Starkey i Cooper). Aquest reconeixement i estimació és molt efectiu amb les primeres quantitats, especialment amb un i dos objectes, però, a mesura que les quantitats augmenten, aquesta competència va desapareixent. De tota manera, aquest fet ens indica que ja estem preparats biològicament per centrar l’atenció en aspectes quantitatius de la realitat. Sabem també que el procés necessari per a la construcció d’aquest contingut —del concepte de nombre— requereix moltes experiències i molt de temps, segons Dickson, Brown i Gibson, al voltant de cinc anys: dels dos als set.

Així doncs, les primeres experiències de quantitat tenen relació amb el cos d’un mateix. Jo soc un, i tinc un cap, una panxa, però també tinc dos ulls, dues mans, dues cames, etc. Per tant, l’u i el dos es van construint de manera intuïtiva a partir dels infants mateixos de manera que, en arribar a l’escola —als dos o tres anys—, la majoria d’infants poden reconèixer i diferenciar aquestes dues quantitats. Llavors els infants comencen a objectivar les coses en si mateixes, fora del seu cos, i a establir relacions entre elles. Així doncs, ha de passar un temps força llarg —sovint prop d’un any— fins que no arriben a adquirir la noció del tres, és a dir, del que són tres coses, i això és normal perquè aquest i els nombres següents són completament exteriors a ells (Canals).

Sabem també que, en aquestes edats —dos, tres, quatre, cinc anys—, el principal canal d’entrada de coneixement és el perceptiu (Piaget i Inhelder). De manera natural, l’infant se centra en les qualitats dels objectes abans que en les quantitats. Qualitats com els colors, les formes, les mides… I això té sentit quan a partir d’un conjunt d’objectes discriminen o separen els que són vermells dels que no ho són, o se centren en una qualitat concreta que apareix, o no apareix, en cada objecte. En canvi, per centrar-se en la quantitat cal que estableixin una relació entre tots els objectes de la col·lecció que es considera. Si faig el conjunt de vermells, cada objecte és vermell. Si faig un conjunt de quatre peces, la característica en què em focalitzo no està present en cada objecte. Per concloure que hi ha quatre peces és necessari establir una relació mental entre tots aquests objectes (Kamii) i això requereix una abstracció reflexiva, més complexa que l’abstracció perceptiva.

Per tant, revisem què passa des del naixement fins al primer any d’escola (I3). Naixem amb unes capacitats biològiques determinades per centrar l’atenció en la quantitat. L’experiència i la discriminació de les quantitats u i dos es van creant a partir de si mateix. Però en aquestes edats l’infant està immers en un període perceptiu; el principal canal d’entrada de coneixement és a partir dels sentits: vista, tacte, oïda, olfacte, gust. El reconeixement de les quantitats tres, quatre i els nombres successius requereix una abstracció reflexiva diferent de la que s’usa quan es reconeixen qualitats perceptives, ja que el nombre —la quantitat—, no és una propietat de cada objecte sinó dels grups d’objectes.

Per tot això, a l’escola els acompanyem a focalitzar l’atenció en els aspectes quantitatius, sempre que puguem, en 1) situacions reals, però també anirem creant 2) situacions didàctiques, en què, a partir d’algun recurs lúdic, literari, motriu, musical, etc., es creï un context en el qual reconèixer, crear, discutir i representar les noves quantitats que anem coneixent. També crearem 3) petites tasques força autònomes per tal que els infants vagin fent seus els signes i les paraules que identifiquen i ordenen els nombres, al mateix temps que es va consolidant la noció de les quantitats que estan construint. És a dir, a l’escola els acompanyem a fer servir, a més a més de la percepció, la raó i el coneixement social, per conèixer i construir els primers nombres.

Què podem fer a l’escola per acompanyar aquest aprenentatge?

1. En primer lloc, crear situacions en què tingui sentit focalitzar-se en l’aspecte quantitatiu —en el nombre d’elements d’una col·lecció—, però d’entrada sense emprar encara les paraules que designen els nombres, és a dir, no parlarem de si n’hi ha dos, cinc o vuit, sinó que farem servir els quantificadors, aquestes paraules o expressions que fan referència a quantitats no concretes, com ara: molts, pocs, tots, cap, alguns, un per cadascú, més que, menys que i tants com, en sobren, en falten…

Les situacions en què aplicar aquests termes apareixen molt sovint en el dia a dia. Per exemple: hi ha una peça per a cadascú de la vostra taula? Hi ha prou cadires per a tots els infants? Hi ha més infants en aquest racó o en aquest altre? Fixem-nos que gran part d’aquestes situacions es resolen fent correspondències entre els objectes d’un grup amb els objectes de l’altre, però acaben podent-se comparar els dos grups entre ells i arribar a conclusions quantitatives rellevants, com ara: hi ha una peça per a cadascú de la vostra taula? «No hi ha una peça per a cada infant. Hi ha més nens i nenes que peces. Falten peces per haver-n’hi tants com…». Per tant, aprofitar les ocasions en què té sentit centrar l’atenció en les quantitats emprant els quantificadors és un molt bon recurs inicial.

Hi ha més cèrcols, més persones o n’hi ha igual? Hi ha un cèrcol per a cadascú? Què ha passat? Sobren cèrcols? En falten?

Més endavant, quan hagin descobert la funcionalitat del recompte, ja resoldran les mateixes situacions comptant i comparant, però com bé deia Kamii, el fet de comptar no es pot imposar, se n’ha d’acompanyar el descobriment com a eina adequada per resoldre una situació real; cal deixar-los escollir el recurs que vulguin per comparar col·leccions i no forçar el recompte quan encara no hi estan preparats. Saber comptar mecànicament és una cosa. Escollir fer-ho quan vull respondre una pregunta és del tot diferent.

En aquest primer bloc també són rellevants totes les propostes de moments quotidians: calendari, quants nens falten avui?, el temps atmosfèric, què fem avui?… Tot i que en aquesta edat ens focalitzem més en l’ús i el significat d’aquestes eines culturals (Rogoff), més que no pas en la capacitat de resoldre la situació numèrica de manera autònoma (això ja vindrà més endavant).

2. En aquestes edats, i durant tot el segon cicle d’infantil, aprofitarem contes, cançons, danses i altres recursos del folklore popular o d’autor en què apareguin els primers nombres i quantitats per reconèixer-los, vivenciar-los i anar-los fent nostres.

Per exemple: la cançó de les tres tortugues, el conte dels tres ossos i la Rínxols d’or o la dansa dels quatre llauradors. Aquests contextos ofereixen als infants la possibilitat de convertir-se en tortugues, ossos o llauradors i fer agrupacions amb quantitats concretes —ja sigui amb els mateixos infants o amb peces mòbils que simulen ser els personatges—, i, fins i tot, iniciant-se en la representació del viscut, en què sovint comencen a aparèixer les quantitats treballades.

Ens agrupen de quatre en quatre per ballar la dansa. Ens situem i ens movem de dos en dos, tant quan ballem com quan ho representem amb materials. Finalment, ho representem gràficament a la pàgina en blanc.

3. Paral·lelament a aquests dos grans blocs de recursos que es focalitzen en la construcció del concepte de nombre per part de cada infant, també anirem introduint aquells sabers culturals que la nostra societat ha escollit per anomenar-los i representar-los, és a dir: les paraules i els signes que identifiquen cada nombre.

Així doncs, tindrem jocs amb cartes en què apareixen xifres, cantarem cançons en què recitem la sèrie numèrica més enllà del nombre que estem construint, ens mourem per una escala de nombres ordenats, començarem a reproduir els signes numèrics que estem aprenent (grafisme), construirem quantitats a partir de la xifra donada, etc. En aquest bloc també hi inclourem alguns jocs breus, com ara jugar a fer paquets o altres jocs de mans.

Pincem tantes pinces com ens diu cada nombre. Omplim el camí per arribar al cau del Cric posant tantes peces com ens assenyala el nombre que ha sortit al dau.

Juguem al Memory emparellant les cartes que es refereixen al mateix nombre. Emparellem xifra i quantitat; o la mateixa quantitat representada de maneres diferents, o el mateix signe dues vegades, etc.

Si donem una mirada general a totes aquestes propostes veurem que, ja sigui a partir de situacions del dia a dia o de recursos lúdics o amb propostes més autònomes, el que proposem és que els infants facin una gran activitat manipulativa sobre els objectes. Activitats que parteixen d’algun repte o interrogant, i que requereixen a l’infant una activitat física i una cognitiva simultània. Sabem (Piaget) que a partir de la interiorització de l’acció es va estructurant el pensament, i en aquest cas es van construint els primers nombres.

Mequè Edo

Referències

Antell, S. E., Keating, D. P. (1983). Perception of numerical invariance in neonates. Child Development, 54(3), 695–701.

Canals, M. A. (1989). Per una didàctica de la matemàtica a l’escola, I. Parvulari. Eumo editorial.

Dickson, L., Brown, M., Gibson, O. (1991). El aprendizaje de las matemáticas. Labor.

Kamii, C. (1984). El número en la educación preescolar. Visor

Piaget, J., Inhelder, B. (1977). Psicología del niño. Ediciones Morata

Piaget, J. (1972). Ou va l’education? Denoël.

Rogoff, B. (1993). Aprendices del pensamiento. El desarrollo cognitivo en el contexto social. Paidós.

Starkey, P., Cooper, RG. Jr. (1980). Perception of numbers by human infants. Science, 210(4473), 1033-1035.

Author

  • Doctora en Didàctica de les Matemàtiques, llicenciada en Filosofia i Lletres, Secció de Ciències de l’Educació i diplomada com a mestra d’Ensenyament General Bàsic. Ha treballat de mestra d’educació infantil i primària a l’escola pública catalana. Ha impartit formació permanent a mestres en actiu durant més de vint anys a Catalunya, i també ha fet llargues col·laboracions amb el Govern de Navarra, del País Basc i de Cantàbria. Ha dirigit i coordinat el Grau d’Educació Infantil de la UAB durant sis anys. És membre del Grup de Recerca Consolidat d’Investigació en Pràctica Educativa i Activitat Matemàtica (GIPEAM) i professora agregada del Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals de la Universitat Autònoma de Barcelona, del qual també va ser directora. Ha desenvolupat projectes d’innovació amb l’ICE de la UAB, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i des de fa 3 anys col·labora amb Innovamat.

    View all posts

Entrades recents

  • Com podem fomentar la fluïdesa a l’aula de matemàtiques

    Sabem que les matemàtiques no són només operacions, però ¿què és més important per a l’aprenentatge d’aquesta part fonamental de les matemàtiques: ent…

  • Situacions d’aprenentatge o el joc del telèfon esfondrat

    Les modificacions introduïdes per la LOMLOE en qüestions curriculars es van implementar a tot Espanya durant el curs 22-23 en els cursos senars i al c…

  • Quan i com entren els infants al món dels nombres?

    Maria Antònia Canals deia que és pràcticament impossible dir en quin moment els infants entren en el món dels nombres. Avui sabem, però, que els bebès…

Subscriu-te al butlletí

Rep totes les nostres novetats i continguts exclusivament al teu correu.