Com haurien de ser les aules per despertar el pensament crític i fomentar un aprenentatge realment significatiu? Aquesta és la pregunta que es va posar sobre la taula durant la presentació de Diseñando Aulas para Pensar en Matemáticas, de Peter Liljedahl.
En format conversa oberta entre la Cecilia Calvo, la Laura Morera i el Carles Granell, i moderada pel Frank Sabaté, la presentació va ser una bonica oportunitat per parlar sobre com havíem conegut el llibre, què el fa especial i, sobretot, com pot ser una bona eina per als docents de matemàtiques per iniciar debats, provar noves dinàmiques i consolidar bones pràctiques.
Diseñando Aulas para Pensar en Matemáticas. De què va el llibre?
Diseñando aulas para pensar en matemáticas presenta 14 pràctiques dissenyades per transformar la teva aula. Es proposen diferents estratègies de gestió d’aula innovadores, pensades per combatre la rigidesa d’una classe tradicional i fomentar la participació de l’alumnat.
Sobre Peter Liljedahl. Un missatge molt especial!
Peter Liljedahl és professor d’educació matemàtica a la Universitat Simon Fraser de Vancouver, Canadà. És president del Grup d’Estudi Canadenc d’Educació Matemàtica, expresident del Grup Internacional de Psicologia de l’Educació Matemàtica, editor de l’IJSME, membre del consell editorial de cinc importants revistes internacionals i membre del Comitè de Recerca de l’NCTM, un dels nostres fòrums d’aprenentatge i influència més rellevant.
De fet, vam tenir una grata sorpresa el durant la presentació: malgrat les distàncies, el Peter ens va fer arribar un missatge!
Laura Morera. Com ens ha arribat aquest llibre? Per què ha agafat tanta volada?
La primera vegada que ens va arribar un dels problemes del llibre va ser en una jornada conjunta organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans l’octubre del 2022, en un taller de la Núria Planas. Va portar un problema que ja coneixíem, però ens va sobtar la dinàmica per resoldre’l, amb pissarres verticals, grups… Mesos després, vam descobrir que aquella interessant dinàmica sortia d’un llibre que agafava volada: Building Thinking Classroom, del conegut Peter Liljedahl. El llibre va començar a sortir per xarxes socials, i en sentíem a parlar en molts congressos i jornades durant l’any 2023.
Quan va arribar a les nostres mans, vam veure immediatament el potencial del llibre i la idea de fons: aconseguir una classe de matemàtiques on els alumnes pensin. Amb els companys d’Innovamat, vam organitzar clubs de lectura per reflexionar al voltant del llibre, en un moment en què començaven a sorgir molts grups de treball i discussió a xarxes. Va ser (i és!) tota una revelació.
La sorpresa va ser encara major quan vam poder conèixer a l’autor, Peter Liljedahl, en un congrés de matemàtiques als Estats Units. Després de declarar-nos fans en persona, vam connectar i li vam exposar la idea de col·laborar en la traducció del llibre perquè més gent el pogués gaudir. D’aquesta manera, va ser tota una oportunitat poder treballar en la traducció i en l’escriptura de l’edició en castellà.
Cecilia Calvo. Quines són les idees didàctiques sorprenents del llibre?
Una de les primeres coses que em va sorprendre d’aquest llibre és com aconsegueix ser útil per a públics tan diferents: des de mestres que mai han llegit sobre didàctica de les matemàtiques fins a professors universitaris especialitzats. El seu gran encert és combinar un to divulgatiu amb un grau de detall que no havia vist mai en llibres d’aquest tipus. Detalls aparentment senzills, com qui ha de tenir el retolador o com formar grups, estan perfectament fonamentats i em van fer reflexionar sobre la meva pròpia pràctica.
Aquest llibre també posa sobre la taula la importància de no limitar-nos a tasques “perfectes” o ideals. No es tracta només de buscar activitats riques, sinó d’aconseguir que els alumnes estiguin disposats a pensar davant qualsevol tipus de tasca. És aquí on es veu que les matemàtiques no són per espectadors, sinó per qui les practica, com un esport.
Finalment, una idea important és que el pensament no es veu, però sí la implicació. Com a docents, hem de crear aquesta dinàmica on l’alumne estigui compromès i connectat, jugant entre la paciència i la perseverança. El llibre m’ha fet reflexionar profundament sobre com dissenyar les meves classes perquè el focus sigui clar: volem alumnes que pensin, i això només es pot aconseguir si creem les condicions perquè s’impliquin al màxim.
Carles Granell. Com és l’experiència a l’aula amb les Thinking Classrooms?
Tot va començar amb una infografia atractiva que em va portar a llegir un llibre sobre aprenentatge actiu. Em vaig adonar que hi havia moltes coses que ja intentava aplicar a l’aula i d’altres que em semblaven llunyanes o fins i tot arriscades. Però vaig decidir provar-ho: pissarres, alumnes drets, grups aleatoris i un únic retolador per grup. Vaig començar amb els cursos superiors i, de mica en mica, vaig anar baixant fins als més petits. A cada pas, veia com funcionava i m’autoconvencia que aquest era el camí.
Un moment clau va ser quan vaig viure el mètode com a alumne, a un grup de treball de l’ABEAM amb el Manel Martínez. Vaig sentir les emocions, la necessitat d’autoregular-me i la potència de resoldre problemes en equip. Em vaig adonar que les barreres sovint eren meves, no dels alumnes. Això em va fer canviar el focus: més enllà del que jo volia aconseguir, calia pensar com ells vivien l’aprenentatge. Vaig començar a respondre preguntes amb altres preguntes, a escoltar-los més i a deixar-los protagonistes.
Ara sé que el més important és que els alumnes pensin i se sentin còmodes fent matemàtiques. Sempre dedico uns minuts al final de la classe perquè reflexionin sobre què han après i com ho podrien aplicar. Això els ajuda a prendre consciència del seu procés d’aprenentatge i, a mi, a veure com progressen. Si alguna cosa he après, és que ells estan preparats des del dia zero. Només cal atrevir-se a fer el pas i adaptar-ho al nostre estil.
Thinking Classrooms en pràctica. El Problema de les Safates.
Agafant el testimoni del Carles, si la gran revelació arriba quan participem en una Thinking Classroom, què creieu que vam proposar durant la presentació? Un dels problemes del llibre: el Problema de les Safates.
Els participants es van organitzar en grups i se’ls va assignar la tasca de distribuir targetes numerades de l’1 al 20 entre tres safates, seguint una restricció clau: no es podien col·locar targetes en una safata si dues d’elles sumaven el número de la targeta actual. Aquesta aparentment senzilla condició va fer que l’activitat esdevingués un repte de pensament crític i col·laboració. A més, vam agafar un problema de terra baix, ja que l’únic coneixement previ necessari era saber sumar.
L’aprenentatge des del rol d’alumne
Els participants van començar l’activitat a peu dret, recollint targetes que havien estat repartides aleatòriament i intentant resoldre el problema en grup. Alguns van iniciar-se sense una estratègia clara, avançant amb proves i errors, mentre que d’altres van analitzar més a fons les restriccions abans de començar. Aquest procés va provocar converses espontànies, debats sobre com distribuir les targetes i moments d’aturada per revisar els passos fets. Quan algun grup aconseguia completar el repte, se’ls plantejaven noves preguntes per aprofundir en la reflexió i ampliar el problema.
Les emocions i les dinàmiques del grup
El moment de reflexió final va posar en evidència les emocions que genera aquest tipus d’activitat. Alguns participants van compartir com s’havien sentit còmodes perquè el problema no era competitiu, mentre que d’altres van confessar que al principi s’havien frustrat, però que, un cop aturats a pensar, havien trobat solucions. Aquest intercanvi d’experiències va servir per destacar no només el potencial d’aquest tipus d’activitats per activar el pensament crític, sinó també per crear un entorn d’aprenentatge on les emocions tenen un paper clau. El taller va concloure amb una reflexió col·lectiva sobre com portar aquesta dinàmica a les aules, adaptant-la perquè els alumnes també esdevinguin protagonistes del seu propi aprenentatge.
Conclusió: Pensar, sentir i aprendre
Diseñando Aulas para Pensar en Matemáticas no és només un llibre, és una invitació a repensar les nostres classes i a fer que les matemàtiques siguin un espai on pensar i aprendre siguin inseparables. La presentació del llibre va ser un exemple viu de com les idees poden portar-se a la pràctica i transformar la manera com mestres i alumnes viuen les matemàtiques.
El repte està en les nostres mans: atrevir-nos a provar, adaptar i dissenyar aules que pensen. Tal com diu Liljedahl, una classe on es pensi és una classe on s’aprèn.
