Després d’unes merescudes vacances, tornem a iniciar el curs!
Com a docents, sabem que els primers dies de classe són dels més importants i clau per promoure un bon ambient a l’aula: comencem a generar rutines, a agafar hàbits, a establir relacions entre els alumnes i el docent, a conèixer les dinàmiques que hi haurà durant el curs, etc. Començar el curs amb motivació i il·lusió farà que sigui més fàcil continuar així!
Això també és traslladable a les sessions de matemàtiques. Sabem que els primers dies són una oportunitat molt bonica per agafar energia, detectar en quin punt ens trobem, fer dinàmiques per trencar el gel i fomentar la conversa i la participació a l’aula.
Amb l’objectiu de donar a aquests moments la importància que es mereixen, us proposem algunes dinàmiques genials (no només de matemàtiques!) perquè trenqueu el gel a classe. Esperem que us ho passeu d’allò més bé amb els vostres alumnes i feu volar la imaginació!
1. Comptatge a cegues
La primera dinàmica que us proposem és una activitat grupal en què, o tothom guanya, o tothom perd.
Tots els jugadors tanquen els ulls i, un a un —sense planificar res ni avisar-se de l’ordre—, han de comptar fins al nombre d’alumnes que hi ha l’aula. Per exemple, si són 25 alumnes, doncs hauran de comptar fins a 25.
Cada jugador només pot dir un número; és a dir, si un alumne ha dit el 8, no podrà dir el 18. Tothom hi ha de participar. La dificultat rau en el fet que un mateix número no el poden dir dues persones a la vegada i, si passa, s’ha de tornar a començar. Es guanya en el moment en què s’arriba a l’últim número.
Com adaptem l’activitat per a diferents nivells?
Una versió més senzilla és fer la dinàmica en petits grups, de manera que el rang sigui inferior i ho aconsegueixin abans. Fins i tot, podem fer la dinàmica amb els ulls oberts i no deixar que s’avisin amb paraules, però sí amb la mirada.
I per complicar-la, podem fer que, en comptes de comptar d’un en un cap endavant, ho facin cap enrere, o de 2 en 2, o de 5 en 5, etc.
Com veieu, és un joc cooperatiu on tots tenen el mateix objectiu. Amb aquesta dinàmica practiquem el comptatge acústic i aspectes més socioafectius, com saber-se escoltar i tenir paciència.
2. El mapa
Per a aquesta dinàmica es convertiran en arquitectes i investigadors, i posaran en pràctica continguts d’Espai i forma, com ara orientació, vocabulari posicional i mesura de distàncies, entre d’altres.
Proposem a l’alumnat que s’agrupin per parelles i demanem que un membre de cada parella triï un objecte per amagar-lo en algun lloc de la classe —podem fer-ho per torns perquè no vegin els amagatalls.
Diem a l’alumne que ha amagat l’objecte que faci un plànol de la classe. Com més coneixements previs tinguin —sobre mesures a escala, vista zenital dels objectes, proporcions correctes entre els objectes, etc.—, més exigents serem amb el plànol. Fins i tot podem fer preguntes del tipus: «¿Quina àrea té la classe?», «¿quanta superfície ocupen les taules?»
Una vegada fet el plànol, demanem a l’alumne de cada parella que hagi amagat l’objecte que dibuixi el recorregut exacte que el company ha de recórrer per trobar-lo. Finalment, reptem el company a trobar l’objecte seguint el recorregut del plànol. Un cop el trobin, convidem les parelles a tornar-hi a jugar intercanviant-se els rols.
Com adaptem l’activitat a diferents nivells?
Per reduir la complexitat de la dinàmica, podem fer que el company que crea les instruccions acompanyi la parella en el recorregut.
I, per complicar-la, i per treballar aspectes de programació, podem fer que, en lloc de dibuixar el recorregut, donin instruccions a partir d’icones. Podem establir tots junts les icones que farem servir per desxifrar els codis (per exemple, → ← ⇅ ↰ ↱, o combinacions en bucles de repetició, com ara ×3 →).
El mapa del tresor
Per als reptes d’estiu vam plantejar una proposta semblant. Us animem a visitar-la!
3. Dues veritats i una mentida
Aquesta dinàmica l’hem feta moltes vegades en sessions de Laboratori i Aventures. El seu objectiu és detectar, d’entre tres afirmacions, quina no és certa, i argumentar-ne el perquè.
A continuació trobareu un parell d’exemples que surten a les guies de la proposta:
Per adaptar aquesta activitat a l’inici de curs, proposem que els alumnes escriguin tres frases sobre ells mateixos: dues de certes i una de falsa. Les poden compartir davant la classe o fer-ho per grups, i l’objectiu és que la resta endevini quina és mentida.
Aquesta dinàmica ens pot ajudar a conèixer-nos millor, a trencar el gel d’una manera creativa, i a la vegada presentar un tipus d’activitat recurrent a Innovamat.
Si volem, podem donar-hi una pinzellada matemàtica i afegir condicions, com ara: «En una frase hi ha d’aparèixer l’1, en una altra el 2, i en una altra el 3». I, fins i tot, quan ja coneguin la dinàmica, podem proposar-los que facin frases matemàtiques com les dels exemples.
4. La data
Segur que, si hi penseu, recordeu moltes situacions a l’aula on hàgiu jugat amb la data. Per exemple, fent preguntes com ara: «I demà, quin dia serà?». La data és un recurs molt interessant per a les classes de matemàtiques i, per això, us proposem un parell de jocs ben dinàmics per jugar-hi a l’aula.
Per al primer joc, partim d’una pregunta inicial, com ara: «Si l’escola comença avui, en quin dia caurà el dia 100 d’escola?». I, a partir d’aquesta, se’n poden derivar moltes més: «Comptem els caps de setmana?», «què fem amb els festius?», «i quin serà d’aquí a 101 dies?», «i d’aquí a 50?».
Amb aquesta pregunta, aparentment senzilla, ja veieu que se’n poden desprendre molts aspectes a treballar, tant des del punt de vista de contingut (sentit numèric), com aspectes més competencials, com la resolució de problemes a l’hora de buscar estratègies per trobar el resultat.
El segon joc que us proposem es fa en alguns Escalfem de Laboratori i tracta de fer igualtats entre les xifres de la data. Escrivim la data del dia que sigui a la pissarra (dd/mm/aa o dd/mm/aaaa) i proposem a l’alumnat que, sense canviar l’ordre dels dígits, estableixin una igualtat entre ells, tal com es mostra en els dos exemples següents:
L’inici de curs també és un molt bon moment per reflexionar i fer-nos propòsits. Ser conscients dels reptes que tenim al davant i plantejar-nos objectius ens fa connectar molt més amb el procés d’aprenentatge. És per això que proposem dues dinàmiques més reflexives i emocionals de cara al curs que comença.
5. El cistell dels reptes del curs
Aquesta no és una dinàmica per treballar contingut matemàtic, sinó que té per objectiu treballar l’autoconsciència i els reptes personals.
Proposem que cadascú escrigui en un paper un repte que es plantegi, en aquest cas de cara a les sessions de matemàtiques. Per exemple, podrien continuar una frase com ara: «Aquest curs, a matemàtiques…». Quan tothom hagi escrit els seus propòsits, els posem al «cofre» per tenir-los tots junts. Per acabar, i de manera totalment opcional, podem explicar que a final de curs cadascú obrirà el seu paperet per veure què hi van escriure i reflexionar-hi.
6. Una carta a les matemàtiques
Per últim, us plantegem una dinàmica que ja us hem recomanat en altres ocasions, però que considerem molt completa: escriure una carta a les matemàtiques.
Aquesta dinàmica, ideada per dues mestres apassionades de les matemàtiques, Sarah Strong i Gigi Butterfield, consisteix a escriure una carta a les matemàtiques a inici de curs i rellegir-la al final. L’objectiu és veure l’evolució dels alumnes envers les matemàtiques. És una activitat que els convida a pensar, a ser reflexius i crítics amb ells mateixos i, per què no?, també crítics amb les matemàtiques. Una dinàmica ben versàtil perquè expressin les seves pors, però també els seus propòsits.
Esperem que aquestes dinàmiques us puguin ajudar a l’inici de curs. Molts ànims i a gaudir del curs i de les matemàtiques!
