Begoña de la Iglesia és psicopedagoga i doctora en Ciències de l’Educació, dedicada a les dificultats d’aprenentatge. Està especialitzada en educació inclusiva i és professora del màster de Formació del Professorat a la Universitat de les Illes Balears. Ens va acompanyar a la primera sessió del Cicle de Conferències i ens va ajudar a entendre millor en quin moment es troba la investigació en dificultats de l’aprenentatge. Vols conèixer les qüestions que s’hi van plantejar? Som-hi!
Quina és la situació de la investigació en educació a Espanya?
Com sabem, la investigació en general no està molt ben tractada i, si a més parlem d’investigació en educació, s’hi afegeixen dos reptes més: el primer és aconseguir que la informació rellevant arribi a les escoles, i el segon, que els resultats d’aquestes investigacions s’apliquin a les dinàmiques de l’aula i que els mestres puguin fer-los servir per millorar les seves pràctiques i continuar desenvolupant-se professionalment.
Com pot ajudar aquesta investigació als alumnes? I als docents?
El primer és apostar per treballar aquells interessos i necessitats que parteixin de la realitat de l’aula en el dia a dia. Ens escriuen molts centres educatius que els mestres es troben amb alumnes que, tot i que facin servir diferents metodologies i materials adaptats a les seves necessitats, no aconsegueixen aprendre tot el que s’esperaria. I moltes vegades aquestes barreres no són de l’alumne, sinó del context; per això hem de començar per parlar d’educació inclusiva.
Parlem d’educació inclusiva
El marc en què treballem des del grup d’investigació al qual pertanyo és el de l’educació inclusiva. Concretament, estic especialitzada en dificultats d’aprenentatge, però es treballa en moltíssimes altres àrees: en didàctica de les matemàtiques, en pedagogia hospitalària, també en projectes d’investigació amb la Universitat Autònoma de Barcelona sobre observació i feedback entre iguals, en aprenentatge cooperatiu, etc. L’objectiu principal és atendre qualsevol alumne que arribi a un centre, sigui quin sigui el seu context, i donar-li una resposta adequada a les seves necessitats educatives.
Podries definir breument el marc teòric del vostre projecte d’educació inclusiva?
El nostre marc teòric parteix de conèixer el treball que han dut a terme diferents referents en l’àmbit mundial, com poden ser Booth i Ainscow, que van dissenyar l’Índex per a la inclusió. Aquest document ens ajuda a definir i valorar quan un centre és inclusiu i quines són les àrees en què han de millorar per donar una resposta més equitativa a tot l’alumnat. Aquí és on entra en joc el que anomenem les 3 P:
- Presència: Tothom té dret a l’educació, a anar a l’escola, a aprendre, a estar a la seva aula de referència.
- Participació: Tothom ha de poder participar en l’activitat que se li planteja i tenir els recursos necessaris per aprendre.
- Progrés: Aquesta participació ha de generar un aprenentatge de qualitat, i cal que tothom gaudeixi d’avançar.
A més, des del nostre grup, hi afegim un quart principi.
- Autonomia: És necessària perquè l’aprenentatge perduri, i arribi també a entorns no formals.
Què és el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA)?
El Disseny Universal per a l’Aprenentatge és la materialització de l’educació inclusiva. És un model d’aprenentatge que ens ajuda a anticipar qualsevol barrera amb què es pugui topar un alumne. D’aquesta manera, podem dissenyar activitats i situacions d’aprenentatge tenint en compte materials i instruccions que puguem en el moment en què puguin aparèixer aquests bloquejos. Per exemple, podem fomentar el treball col·laboratiu entre els alumnes. A partir d’observar com treballa un igual i del feedback que pugui rebre, l’alumne pot contrastar informació i millorar la pràctica que acabem de fer a l’aula.
Què volem dir quan parlem de dificultats en l’aprenentatge?
És un tema controvertit i difícil de definir. Eduardo Rigo, professor de la Universitat de les Illes Balears, fa una reflexió molt interessant:
Quan parlem de dificultats en l’aprenentatge, pensem justament en aquests alumnes que es conceben sota el paraigua d’«alumnes amb dificultats específiques», perquè tenen dificultats específiques de lectura, escriptura i matemàtiques, però no en altres àrees. La qüestió és plantejar-se per què els passa això i com els podem donar resposta.
Què és la discalcúlia?
Segons la cinquena edició del Manual Diagnóstico y Estadístico de Transtornos Mentales, la discalcúlia és un terme alternatiu utilitzat per referir-se a un patró de dificultats que es caracteritza per problemes de processament de la informació numèrica, l’aprenentatge d’operacions aritmètiques i el càlcul correcte i fluid. En definitiva, la dificultat per processar la informació numèrica. Moltes vegades, els alumnes amb discalcúlia són competents en altres àrees, però en l’àmbit numèric presenten dificultats importants.
Com implementem els recursos per a aquests casos específics?
Plantegem un repte i una resposta molt inclusiva: oferir els recursos indispensables per garantir l’aprenentatge de l’alumne amb dificultats, però que també pugui beneficiar la resta del grup. És a dir, centrar l’atenció en el grup més vulnerable, però adaptant aquestes mesures i recursos per al gran grup.
Com detectem aquestes dificultats?
Existeix un diagnòstic d’identificació dins dels marcs clínics, però nosaltres apostem per intentar fer una intervenció prèvia a aquest diagnòstic. Durant molts anys, es van fer aquests diagnòstics quan l’alumne ja havia fracassat en l’àmbit escolar. La nostra intervenció no és esperar que l’alumne fracassi, sinó fer prevenció, i identificar i intervenir-hi. Aquesta identificació demana observar l’alumne, entendre per què li costa i començar a identificar com pot aprendre millor i com se’l pot ajudar. Si malgrat la intervenció, l’alumne no aconsegueix aprendre, és el moment d’obtenir un diagnòstic multiprofessional, amb tests estandarditzats i proves específiques.
Què és l’RTI?
El Model de Resposta a la Intervenció (RTI, per les seves sigles en anglès) és el model més exitós en aquest moment per atendre a la diversitat. Parteix de l’evidència que les intervencions educatives són més efectives quan es fan en edats primerenques.
Per aquesta raó, comença amb un cribratge universal per detectar un rendiment baix i, a partir d’aquí, ofereix intervencions individualitzades als alumnes que ho necessiten. D’aquesta manera, els alumnes poden estar en nivells diferents d’intervenció, en què rebran una resposta ajustada a les seves necessitats. Els nivells són els següents:
- Tier I o proposta curricular i cribratge universal:
Comencem oferint situacions d’aprenentatge molt riques, perquè tothom pugui aprendre a partir de les seves capacitats. Presentem les anomenades activitats de terra baix i sostre alt, en què tothom pot entrar (terra baix), però que també suposen un repte per a qui pugui anar més enllà (sostre alt).
Si amb aquest suport universal alguns alumnes segueixen tenint dificultats per aprendre, parlem d’un segon nivell d’intervenció.
- Tier II o intervenció:
En aquest segon nivell d’intervenció tractem de donar suport estratègic a petits grups. Podem individualitzar més l’aprenentatge oferint als infants les eines necessàries per avançar. Poden incloure materials més adequats a les seves necessitats, ampliació d’hores de pràctica, reforç de conceptes bàsics, etc. Aquestes intervencions solen durar entre 12 i 16 setmanes i, si no veiem una resposta adequada passem al Tier III.
- Tier III o diagnòstic:
L’últim nivell aprofundeix en l’atenció i la intervenció personalitzada. Ens permet conèixer variables cognitives, motivacionals i emocionals per intentar solucionar dificultats de manera individualitzada, i avançar cap a un possible diagnòstic.
Tenim evidències que l’RTI o les intervencions funcionen?
RTI és un marc internacionalment consolidat. Als EUA , Països Baixos o Finlàndia, per exemple, aquestes intervencions estan integrades per defecte en el sistema educatiu. Al nostre país, tenim un molt bon estudi pilot duta a terme pel grup d’investigació de Juan Jiménez, a la Universitat de la Laguna (Illes Canàries). I, a més, a Innovamat també duem a terme un estudi semblant, que du el nom d’ARTIST.
En qualsevol cas, la clau per a un canvi de fons resideix a compartir aquests coneixements amb els mestres i professors, i sobretot, amb els futurs docents. El DUA, l’RTI i les dificultats d’aprenentatge han de formar part de les assignatures que impartim a les universitats i a la formació del professorat, perquè puguin estendre’s i implementar-se a l’aula de manera efectiva.
Moltes gràcies, Begoña.
