Skip to content

Estudi ARTIST

L’atenció a la diversitat és un dels grans reptes que té l’educació i, en especial, l’educació matemàtica. És per això que des d’Innovamat hem dut a terme una prova pilot d’implementació d’un dels marcs més estesos, l’anomenat resposta a la intervenció (RTI, per les seves sigles en anglès).

L’RTI és un marc d’optimització de recursos educatius. És a dir, és una teoria que defineix com i quan fer detecció i intervenció de dificultats d’aprenentatge de forma que utilitzem els recursos educatius de la millor manera possible i, per tant, puguem arribar al màxim nombre d’infants. L’RTI ha demostrat ser millor que altres models d’atenció a la diversitat, i és d’ús habitual a les escoles de països com els Estats Units, Finlàndia o els Països Baixos.

Com funciona l’RTI?

La primera idea principal de l’RTI és que les intervencions eductives, com més primerenques són, millors resultats tenen. Això vol dir que no hem d’esperar que els infants mostrin símptomes de tenir dificultats per aprendre, sinó que ens hem d’avançar i anar a buscar aquestes possibles dificultats abans que siguin massa evidents. En altres paraules, hem de superar el model actual d’“esperar que alguna cosa falli”.

La segona idea principal darrere l’RTI és definida pel DSM V (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, per les seves sigles en anglès), que diu que no podem fer una detecció formal de dificultats d’aprenentatge sense primer haver fet una intervenció d’un mínim d’entre 4 i 6 mesos de durada. El motiu és que hi pot haver infants amb un rendiment baix per culpa de causes diferents d’una dificultat cognitiva diagnosticable. El raonament és: fem una intervenció per determinar quins infants hi responen positivament i es posen al dia (això voldria dir que no tenen cap dificultat cognitiva) i quins, fins i tot després de la intervenció, segueixen mostrant dificultats (això voldria dir que necessiten una atenció més específica).

Així doncs, la implementació més habitual del model RTI passa per un cribratge universal de rendiment (en el nostre cas, matemàtic) a través d’un test a principis de 1r de primària, seguit d’una intervenció d’entre 12 i 16 setmanes que acaba amb un altre test per mesurar si els infants han respost a la intervenció o no. A partir d’aquí, es prenen les decisions corresponents sobre els infants que no han respost a la intervenció i que, per tant, són candidats a una detecció formal d’alguna dificultat específica d’aprenentatge (per exemple, en el cas de les matemàtiques, la més comuna és la discalcúlia, la dificultat per entendre el concepte de nombre i manipular-lo en operacions aritmètiques bàsiques).

Estudi i resultats de l’ARTIST

Seguint el model, el curs passat vam desenvolupar les eines que permeten un cribratge universal de rendiment matemàtic, així com les eines per fer una intervenció. A més a més, vam posar a prova la seva eficàcia tot comparant els infants de 1r de primària de 5 escoles diferents (149 alumnes) que van rebre la intervenció (“escoles amb intervenció”) amb els infants de 8 escoles diferents (269 alumnes) que no la van rebre (grup control). Als infants de totes 13 escoles se’ls va administrar una prova de rendiment matemàtic al gener. Després, vam començar la intervenció amb el 30 % d’infants amb rendiment més baix de les 5 “escoles amb intervenció”. Aquesta consistia a treballar amb l’App Innovamat unes activitats especialment creades per a aquest tipus d’infants de rendiment baix, durant 15 minuts al dia, 4 dies a la setmana, durant 15 setmanes i sempre fora de l’horari habitual de matemàtiques. En acabat, es va tornar a passar el test als alumnes de les 13 escoles.

Els resultats mostren que aquesta pràctica extra es va realitzar de manera satisfactòria i que els estudiants del grup amb intervenció van millorar significativament més que els seus companys del grup control en el rendiment de les matemàtiques (Figura 1), i també que surten de la zona del “règim de baix rendiment” (per sota del percentil 30) i de la zona de “risc de dificultats d’aprenentatge de les matemàtiques” (per sota del percentil 15) significativament més que els infants del grup control (Figura 2).

Amb aquests resultats, concloem que hem pogut desenvolupar i implementar amb èxit un marc d’RTI amb una eina escalable i relativament fàcil d’implementar en totes les escoles que fan Innovamat i que ho vulguin. D’aquesta manera, seguim treballant per ajudar els mestres.

Figura 1. Comparació de les diferències entre la fluïdesa aritmètica additiva abans i després del període d’intervenció, donada en operacions totals corregides, per als tres grups de l'estudi: el grup "No" correspon als alumnes de les 13 escoles que han obtingut una puntuació igual o superior al percentil 30. Els grups "Necessari" i "Sí" són els de les 8 escoles de control i 5 d'intervenció, respectivament, que han obtingut una puntuació inferior al percentil 30.
Figura 2. Percentatge d'alumnes que es mantenen: A) per sota del percentil 30 (règim de rendiment baix); B) per sota del percentil 15 (règim de risc de discalcúlia), segons si van tenir intervenció o no.
  • Eudald Correig

    Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona, té un màster en Física Teòrica i Matemàtica per la Universitat d’Utrecht i un postgrau en Teoria de Cordes per la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz. Ha treballat en intel·ligència artificial aplicada a cognició i a dificultats d’aprenentatge. Actualment, és professor associat al grau de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili i director de recerca a Innovamat.

Entrades recents

Subscriu-te a la Newsletter

Rep totes les nostres novetats i continguts exclusivament al teu email.