Observem la taula: aquests cinc joves van ser els guanyadors de les proves cangur d’aquest any 2022. Hi veieu alguna cosa estranya? Exactament. On són les noies?

RESULTATS DE LES PROVES CANGUR. Nivell 2n de batxillerat.

 

Tot i que la diferència és petita, a Espanya neixen més nens (51%) que nenes (49%). Per tant, és comprensible que es matriculin més nens a les escoles d’infantil, primària i secundària. La diferència comença a invertir-se en els estudis postobligatoris. A batxillerat, el 54% dels alumnes matriculats són noies. Tanmateix, la seva presència en itineraris cientificotecnològics és del 47,3 %; i la diferència encara és més gran si ens fixem en el % de noies que escullen una carrera d’aquesta branca, que és al voltant d’un 30 %, però la meitat acaba dedicant-se a la part de salut i benestar, és a dir, les cures.

Si anem un pas més enllà, d’aquestes noies que escullen carreres científiques, poques continuen la seva carrera investigadora i aquí és on comença el fenomen de la canonada que goteja.

La canonada que goteja

La metàfora de la canonada que goteja evidencia encara més el sostre de vidre amb el qual es topen les dones científiques. Aquesta metàfora exemplifica la pèrdua de dones que pateix la comunitat científica (i, per tant, la societat) al llarg de les diverses etapes educatives. Tot i que les dones tenen una representació més gran o igual que la dels homes en les primeres etapes de la carrera investigadora (grau D o predoctoral), poques arriben als rangs més alts (grau A o professorat d’investigació/catedràtic).
I només cal donar una ullada a les dades per constatar que la majoria de científiques no volen continuar la seva carrera d’investigadores! Exceptuant Marie Curie, amb prou feines es coneixen dones científiques i expertes que surtin als llibres de text i mitjans de comunicació. I la conseqüència és que, a mesura que creixen, cada vegada hi ha menys interessades en la ciència en proporció, i, per tant, menys referents femenins amb qui els nostres alumnes puguin emmirallar-se.
Observeu aquest infogràfic. Les dones són un corrent d’aigua que a poc a poc va perdent força, com gotes que s’escolen en les esquerdes d’una canonada que goteja.

 

La problemàtica

Actualment, més del 80 % de les empreses contracta personal amb habilitats en l’àmbit de les noves tecnologies. Si la majoria d’estudiants que acaben carreres de ciències i tecnologies són homes, les dones es converteixen en dependents tecnològiques. Si a un present com aquest hi sumem que les ocupacions de les pròximes dècades demanaran persones formades en carreres tècniques amb un component científic, lògic, i matemàtic amb competències digitals, i que, a la vegada, la demanda de professionals qualificats en l’àmbit digital creix un 4% anual, el futur és preocupant.
Anem a pams: d’on partim?

Quan comença?

L’any 1983, David Wade Chambers va fer l’experiment Draw a scientist. Consistia a demanar que alumnes de primària i secundària dibuixessin un científic. Quin va ser el resultat majoritari entre les nenes?

 

Chambers va observar que, com més grans eren les nenes, més interioritzat tenien l’estereotip del científic home. I per què ja des de petites les nenes no dibuixen científiques? Doncs perquè no tenen o no coneixen referents femenins que les empoderin a endinsar-se en el món de les ciències.
Si a tot això li sumem que les nenes interioritzen les cures i la feminitat com a construcció de la seva identitat a través de les joguines, els dibuixos animats i els personatges de les pel·lícules, és difícil imaginar un futur fora dels estereotips. I és des d’aquí on comença el cercle viciós.

El cercle viciós

1. L’estereotip afecta

A causa de la manca de referents femenins i relats amb perspectiva de gènere, les nenes interioritzen que els científics són homes. Això provoca que no confiïn en les seves possibilitats dins del món de les ciències i, per tant, que no les triïn. De fet, malgrat que les noies treguin millors resultats acadèmics que els nois, es consideren amb menys habilitats per enfrontar-se a les matèries de ciències. La UOC va desenvolupar una infografia que exemplifica aquest fet. No parlem d’una qüestió de manca de capacitats, sinó d’indefensió apresa i d’inseguretat. 

Existeix, també,  una evidència que suggereix que els homes valoren més la competència i la capacitat que les dones; i que aquestes valoren més l’esforç i la motivació. (Arenas et al., 2011) 

2. Desenvolupen ansietat matemàtica i trien feines relacionades amb les cures

Les inseguretats poden convertir-se en un fenomen anomenat ansietat matemàtica, que provoca conseqüències negatives en la manera d’aprendre i de relacionar-se amb el coneixement científic. Aquesta ansietat, juntament amb el fet que la societat aporta models femenins relacionats sobretot amb les cures, fa que la majoria de noies escullin carreres allunyades de l’àmbit científic, ja que no es veuen preparades per enfrontar-s’hi.

3. No hi ha referents científiques

Si les noies no trien carreres científiques, segueixen sense haver-hi referents femenins, cosa que ens porta de nou al punt 1: L’estereotip afecta. 

Res no és impossible: trenquem l’estereotip!

Aquesta és una responsabilitat compartida. El que posem de manifest en aquest article és greu i ens posa un mirall al davant com a societat i com a món educatiu. De res serveix celebrar l’11 de febrer, dia de la nena i la dona a la ciència, o el 12 de maig, dia de la dona matemàtica, si la resta de l’any mirem cap a una altra banda. Aquí no hi ha mitges tintes: tenim la responsabilitat de crear referents de dones rellevants en el món de les ciències perquè les nenes i les noies d’avui recordin que aquest pot ser també el seu camí. 

Reivindiquem Sophie Germain, Ada Lovelace, Maryam Mirkakhani, Florence Nightingale,  Sofia Kovalevskaya i totes les altres dones que han obert camí. Parlem-ne, dibuixem-les, donem-los veu. Parlem dels seus èxits científics i vitals, parlem dels seus descobriments, les seves lluites i les seves contradiccions. Perquè seran les lluites i les contradiccions de les nostres alumnes. 

A Innovamat ho fem a la part de la trama a primària i sobretot a secundària, un dels punts clau en el qual la canonada goteja més. Ens prenem molt seriosament la importància de la representativitat.Les nostres alumnes no estan soles en el camí científic! Les acompanya un equip de dones brillants, del passat i del present, que no les deixaran soles. Nosaltres només cal que els donem veu.