Recupera l’esdeveniment sencer aquí (Si ho prefereixes, pots recuperar la versió original):
La publicació de l’informe PISA ha generat una polarització de l’opinió pel que fa a l’aprenentatge competencial. Per això, ha sigut tan rellevant per a nosaltres poder organitzar, juntament amb la Fundació Cercle d’Economia, una trobada amb el Director d’Educació de l’OCDE, creador i coordinador de les proves PISA, Andreas Schleicher, i la comunitat educativa. Era essencial poder escoltar de primera mà la seva interpretació dels resultats de l’informe PISA, publicat el passat mes de desembre. Segons Schleicher, hem d’impulsar un aprenentatge basat en competències a l’aula: «no es tracta que els alumnes només reprodueixen el que ja saben. Els docents han de fer-los preguntes adequades perquè els estudiants raonin i puguin aplicar en altres contextos el que han après a l’escola».
Fa unes setmanes vam saber que Schleicher, una de les figures més influents mundialment en l’àmbit educatiu, assitia a la Reunió anual del Cercle d’Economia (RCE) a Barcelona. Va ser en aquell moment, que vaig parlar amb la Coral Regí, exdirectora de l’Escola Virolai, presidenta del Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació (FEAE) de Catalunya i membre del Consell Estatal del FEAE; i Pedro Fontana, president de la Fundació Cercle d’Economia, vicepresident del Consell d’Administració del Banc Sabadell i president del Consell d’Administració d’Areas, per organitzar una trobada amb Schleicher i la comunitat educativa. Així va néixer l’esdeveniment ‘L’escola, el reflex de la societat del futur’, que vam celebrar el passat 23 de maig al Cercle d’Economia. Un espai on poder compartir la visió de l’expert, juntament amb l’experiència de persones com Verónica Sánchez Orpella, membre de l’equip directiu de l’Escola L’Horitzó; Albert Vilalta Riera, professor i investigador de didàctica de les matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l’equip didàctic d’Innovamat; i Joan-Ramon Borrell, professor titular d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB) i secretari del Premi Ensenyament Fundació Cercle d’Economia.
Abans de l’esdeveniment, vaig poder assistir al col·loqui ‘L’educació com a palanca per a la productivitat’, que va fer Schleicher a la RCE al Palau de Congressos de Barcelona, en què va realitzar una comparativa exhaustiva entre l’educació de diferents països. «Es pot dir que, en molts casos, el sistema actual prepara als estudiants pel nostre passat, però no pel futur. L’educació ha d’ajudar-te a comprendre què és important per a tu, en què pots destacar realment i què necessita el món de tu», va destacar.
8 conclusions d’Andreas Schleicher per millorar l’educació
El director de les proves PISA ens va donar diverses pautes a seguir per adaptar el nostre sistema educatiu, amb l’objectiu de preparar l’alumnat perquè desenvolupin el raonament i el pensament crític. I així, guiar-los per encarar el seu futur amb el major nombre de garanties possibles. A continuació, us comparteixo algunes de les idees que us poden servir de guia per saber quin camí seguir des dels centres educatius:
1. No n’hi ha prou amb reproduir només els coneixements, l’alumnat ha de saber aplicar-los a la vida real
Schleicher va explicar que, en els resultats de les proves PISA, molts alumnes mostren més dificultats amb les tasques que són més importants pel seu futur. A Catalunya, per exemple, l’alumnat és bo reproduint els continguts que han après, però tenen dificultats quan intenten extrapolar el que han après en situacions que no els són familiars. Schleicher va emfatitzar durant tota la seva intervenció la importància d’aprendre competencialment per preparar l’alumnat a afrontar els reptes del demà: «els alumnes han de poder fer experiments i enfrontar-se a reptes desconeguts, en comptes de rebre les respostes directament dels docents».
2. Menys és més: ensenyar menys amb més profunditat
Segons Schleicher, hem d’ensenyar menys coses, però amb més profunditat. Només així ens assegurem que el nostre alumnat entén i comprèn els conceptes. Tant a Catalunya com a Espanya, hem aconseguit que tots els alumnes assoleixin el nivell mínim, però molt pocs arriben al nivell més alt de la corba de resultats. De fet, en una entrevista realitzada pel diari Ara, Shcleicher destaca que «els estudiants a Catalunya aprenen massa coses i amb poca profunditat. Aquí he vist aules on s’ensenyen 17 o 18 problemes de matemàtiques en una sola lliçó, mentre que al Japó mai no es treballa més d’una idea per lliçó. D’aquesta manera, transmetem un aprenentatge que té un quilòmetre de longitud, però només un pam de profunditat. Ja pots acumular tot el coneixement que vulguis, que si no tens els fonaments bàsics no et servirà de res».
3. Fomentar el pensament crític, el desenvolupament de competències i una mentalitat de creixement en l’alumnat
La societat ja no recompensa a la gent pel seu coneixement, sinó pel que és capaç de fer amb aquell coneixement. En la mateixa línia, el pare de PISA explicava que les coses fàcils d’ensenyar són també les més fàcils de digitalitzar i automatitzar. Per aquest motiu, va avançar que a les proves PISA del 2025 es permetrà l’accés a internet (El Periódico), amb l’objectiu que els alumnes puguin accedir a la informació que necessitin i hagin de ser bons pensant en com utilitzar-la de la millor manera possible.
Per poder millorar, en comptes d’anar acumulant continguts sense profunditat, hem d’enfocar-nos més a desenvolupar en el nostre alumnat habilitats clau pel seu futur, com observar, descobrir, connectar idees i resoldre problemes. De fet, us recomano llegir l’anàlisi sobre els problemes matemàtics que plantegen les proves PISA i els seus resultats, que va fer la doctora en didàctica de les matemàtiques i professora de la UOC, Laura Morera, per veure com podíem millorar-los.
Les dades de PISA, a més, mostren que els alumnes habitualment pensen que l’èxit a la vida només depèn de la intel·ligència que cadascú té, un fet que passa a Catalunya, per exemple. És crucial fomentar entre l’alumnat una mentalitat de creixement, fent-los veure que poden aconseguir el seu màxim potencial amb esforç i dedicació.
4. Respondre a les necessitats dels alumnes per assolir el seu màxim potencial
«Sé que hi ha hagut molt debat en l’àmbit regional i nacional sobre la variabilitat del centre escolar entre escoles públiques, privades, escoles bones, escoles no tan bones… La veritat és que només el 15% de la variabilitat del rendiment escolar a Catalunya té a veure amb l’escola. La gran part de la variació passa dins de cada centre, i normalment passa desapercebut.», va assenyalar Schleicher. Veient aquestes dades, salta a la vista que les escoles han de respondre molt més a les necessitats individuals de cada alumne.
Laura Morera, a l’article on recull les seves reflexions sobre l’esdeveniment, comenta que és fonamental que els docents coneguin més i millor els seus alumnes per poder ajudar-los. No podem seguir ensenyant el mateix currículum de la mateixa manera a tots els alumnes. Schleicher va emfatitzar que l’èxit educatiu no consisteix en el fet que tots assoleixin els mateixos resultats, sinó que cada estudiant assoleixi el seu màxim potencial, aconseguint desacoblar l’èxit del context socioeconòmic. «Sovint només tens una oportunitat a la vida: trobar un bon mestre i una bona escola. I si perds el tren, tot a la vida t’anirà en contra perquè, sense una bona educació, no aconsegueixes una bona feina ni una xarxa social de suport.», destaca Schleicher en una entrevista del diari El País.
5. Fer de la docència una professió intel·lectualment atractiva
Una de les claus per millorar el sistema educatiu, que més va destacar Schleicher va ser promoure que la professió docent sigui intel·lectualment atractiva. I és que és vital que els docents sentin que poden generar un canvi en el sistema educatiu. Hem de fomentar una cultura col·laborativa entre ells: que puguin observar als altres companys fer classe, poder dissenyar classes de manera col·laborativa o fins i tot poder dedicar temps amb els alumnes fora de l’aula per conèixer-los i poder acompanyar-los millor.
6. Raonar més i repetir menys
Verónica Sánchez Orpella va subratllar que no és tan important que els alumnes sàpiguen trobar la resposta adequada, sinó com arriben a ella. I, aquí, el docent té un paper fonamental actuant de guia en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, formulant bones preguntes i incentivant el raonament i la connexió d’idees. «Ensenyem les ciències com si fossin una religió, ensenyem als alumnes a creure les teories científiques i els donem molts exercicis per practicar. La ciència no consisteix a reproduir el que ja sabem, sinó en qüestionar el que sabem», va emfatitzar Schleicher.
A l’entrevista del diari El País, Schleicher explica que: «hem de fomentar la curiositat, l’esperit crític; els alumnes han de tenir projectes propis, les seves pròpies idees i tenir espai per experimentar».
7. Promoure la formació contínua dels docents
Sempre he pensat que aprendre ha de ser una feina constant, mai una meta assolida. «Abans apreníem per fer una feina. Avui dia, aprendre, és la feina», va remarcar Schleicher. I és que tots els docents han de formar-se contínuament per poder guiar els seus alumnes de manera efectiva i per poder adaptar-se a una realitat cada vegada més canviant.
Ens hem de replantejar el rol del docent i la distribució del seu temps. Ha de poder dedicar temps específic a cada alumne de manera independent, desenvolupant relacions sòlides i ajudant-los a reflexionar sobre el seu futur i com treballar dia a dia per aconseguir les seves metes.
8. Involucrar a tota la comunitat educativa i traslladar la investigació a l’aula
Tots aquests punts no podran dur-se a terme sense implicar a tota la comunitat educativa. Hem d’implicar a tota la societat en aquest procés transformatiu. Les famílies han de ser grans contribuents a la comunitat educativa.
Tampoc podem oblidar-nos de traslladar la investigació en didàctica de les matemàtiques a l’aula. En aquest sentit, Albert Vilalta va assenyalar que aquest és un dels grans reptes actuals. «És essencial que els que estan en primera línia, els docents, puguin estar atents a com canvia el món. Han de crear un bon ambient a l’aula i connectar l’aprenentatge amb el món real», va remarcar Schleicher. Només així, podrem preparar els alumnes pel futur.
Us recomano molt veure la ponència de Schleicher i la taula rodona que vam celebrar. És fonamental poder generar espais que promouen el diàleg sobre l’evolució de l’educació. Hem d’educar als joves pensant en el seu futur, no en el passat.
