Skip to content

Situacions d’aprenentatge a l’aula de matemàtiques

situacions d'aprenentatge matemàtiques

Aquí tens la infografia

Descarrega la infografia per trobar exemples de com generar oportunitats d’aprenentatge en diferents contextos a l’aula.

Taula de continguts

«Has viscut alguna vegada una situació d’aprenentatge?» Amb aquesta pregunta vaig iniciar la meva ponència a la conferència inaugural de la jornada ADEMGI. Aquest concepte, situació d’aprenentatge, ha aparegut amb molta força i com a «novetat» en el nou currículum. La LOMLOE no n’ofereix una definició exacta, i això ha provocat moltes interpretacions diferents…

Què són les situacions d’aprenentatge?

Molts mestres i professors, jo mateixa inclosa, hem estat donant voltes al plantejament de la LOMLOE, que parla de «contextos versemblants, d’interès personal o global, plantejats en forma de pregunta o repte que necessiti la resposta de l’alumne». Uf, quin embolic!

Anem a pams. Contextos? Sí, però quina mena de contextos? Aquest fil de Twitter que va compartir Pablo Beltrán, professor de didàctica de les matemàtiques de la Universitat de Saragossa, ens ajuda una mica més a entendre-ho. El concepte context versemblant no l’interpretem com que hagi de ser real, sinó plausible, significatiu i dissenyat per desenvolupar les competències específiques dels estudiants. Per a un infant, jugar al tres en ratlla pot ser un context més versemblant i significatiu (els jocs de taula) que no pas «anar al mercat a comprar».

Més que en el context, centrem-nos en el fet que les situacions d’aprenentatge siguin situacions que generen oportunitats d’aprenentatge. És a dir, oportunitats de construir nous aprenentatges.

El que sembla que vol aconseguir la LOMLOE amb la inclusió d’aquest constructe de les situacions d’aprenentatge és que els docents deixem de plantejar exercicis mecànics que no generen aprenentatge, a partir dels quals els alumnes només consoliden per repetició, sense comprensió. No cal demonitzar la memorització o la mecanització, perquè poden ser molt útils, però sí que hem de procurar que siguin producte de la comprensió. És a dir, està bé practicar i caminar cap a la posterior memorització, però abans cal haver generat les oportunitats d’aprenentatge necessàries per construir el coneixement i comprendre’l.

Permeteu-me que entrem una mica en aquest concepte de memorització. Saber coses de memòria no és dolent, com alguns defensen últimament. Però cal anar amb compte! Una cosa és tenir un fet a la memòria a llarg termini (com saber que 3 + 4 = 7, que 4 × 5 = 20, o que l’arrel quadrada de 36 és 6), que va molt bé, i l’altra és el procés que hem seguit fins a aconseguir-ho. Puc saber que 3 + 4 és 7 perquè m’ho he estudiat repetidament (per tant, hauria utilitzat la memorització com a estratègia d’aprenentatge) o puc haver entès què vol dir aquesta suma, haver establert connexions amb el fet que 3 + 3 és 6, haver-ho representat de diferents maneres, etc. Això genera un aprenentatge sòlid, que és com un iceberg. Segurament, en un futur, per saber quant és 4 + 5, no ho hauré de memoritzar, sinó que ho podré deduir.

Iceberg situació d'aprenentatge

Tal com vam plantejar en aquest vídeo de la LOMLOE, el currículum és una guia que cal que interpretem i portem al nostre terreny. La clau és actuar amb sentit i dur activitats a l’aula que sabem que funcionen, amb l’estil personal de cadascú.

I aquí ve el repte: com es fa, això? El perill és seguir fil per randa unes indicacions que són massa generals. A classe passen moltes coses, cada classe és un món, cada mestre té un estil…

Vegem-ne uns quants exemples!

La millor manera d’entendre com crear bones oportunitats d’aprenentatge és a través d’exemples clars. Som-hi!

Una activitat molt superficial… ben gestionada

Hi ha tota mena d’activitats: de més riques a més superficials. Si nosaltres, com a mestres, tenim molt interioritzat com es generen les oportunitats d’aprenentatge, serem capaços de convertir en una situació d’aprenentatge allò que no ho sembla!
Per exemple, l’activitat següent, que aparentment és una fitxa d’exercicis mecànics, en funció de les preguntes i de la gestió que en facis, la pots convertir en una bona activitat d’argumentació i connexions. Vegem-ho.

En el vídeo s’observa com busquem que el nen es desvinculi completament de l’estratègia de memorització. D’aquesta manera convertim l’activitat mecànica en una de fets coneguts i fets derivats.

Una bona situació d’aprenentatge a priori… reduïda a l’absurd

Si anem a l’altre extrem, parlem de «projectes» que compleixen tots els requisits per semblar una bona situació d’aprenentatge, però que, si es gestionen malament, s’arriba a l’absurd. Tots n’hem vist algun alguna vegada, oi?

En aquesta conferència, Digna Couso mostra una situació d’aprenentatge que consisteix a posar diversos cubells plens d’aigua al pati i deixar que els alumnes experimentin amb la flotabilitat de diversos objectes (les fruites del seu esmorzar) per acabar separant els que floten dels que no.

És un context prou proper per a l’alumnat, en el qual, a partir d’una pregunta, deixem que els alumnes experimentin. Acabaran separant els objectes que suren dels que no i en faran una exposició final, però, què hauran après, de matemàtiques? Quins continguts hi haurà involucrats? I processos? Tot dependrà de la gestió que en fem. Per tant, per més que posem una activitat com aquesta dins de la programació, no garantim que els alumnes aprenguin matemàtiques.

Així doncs, et donem alguns consells per fer una bona gestió d’aquesta activitat, que traiem d’un article que vam escriure per a la revista Graó

Ara sí… una situació que genera oportunitats d’aprenentatge

Finalment, plantegem una activitat que sigui rica i que estigui ben gestionada. L’activitat consisteix a discutir quina és la probabilitat d’arribar a la meta (o de sortir del tauler) llançant una moneda. Quan surt cara, ens movem cap a la dreta, i quan surt creu, cap a baix. Un cop explicada la dinàmica, deixem uns minuts de reflexió individual i de discussió en parella o petits grups, i finalment fem una posada en comú amb tot el grup per observar patrons i conjecturar. El plantejament fomenta l’argumentació, les connexions i la comunicació. Dit d’una altra manera, tenim una activitat ben dissenyada i rica en contingut i profunditat.

Tauler

I no ens quedem aquí, perquè sempre en podem millorar la gestió si analitzem com ha anat. Vegem-ho!

En aquest fragment observem com, a partir de preguntes riques (ja siguin per acompanyar tot el grup durant la posada en comú o per estirar el fil de les reflexions i estratègies que els alumnes comuniquen) traiem moltíssim més suc de l’activitat. En altres paraules, el rol actiu del mestre a l’aula fa que es generin encara més oportunitats d’aprenentatge d’una activitat que ja està dissenyada per ser rica en continguts, processos i habilitats socioemocionals.

En resum, aquesta activitat de secundària per si sola és una bona tasca, però a més, si hi ha una bona gestió a partir de preguntes riques que ens permeten arribar més lluny, generem moltes més oportunitats d’aprenentatge.

La feina del docent

La nostra feina, com a professors de matemàtiques, consisteix a aconseguir que els alumnes les aprenguin de la millor manera possible. Per això, generar bones oportunitats d’aprenentatge és clau perquè en puguin treure el màxim de suc.

Existeixen dues perspectives clares per generar aquestes oportunitats d’aprenentatge:

Les dues perspectives van de la mà i treballen conjuntament. La tasca docent és essencial per assolir aprenentatges significatius i competencials. Però no podem basar-ho tot en els recursos o les tasques; no hi ha una recepta màgica! La interpretació i la gestió que en faci el docent durant la classe serà clau perquè els alumnes connectin i s’involucrin amb el que passa a l’aula. També és important que els alumnes estiguin connectats amb les activitats.

Generem oportunitats d’aprenentatge

Com que aquesta idea és transversal a qualsevol enfocament de les nostres classes i a qualsevol context, hem dissenyat una infografia on et compartim diferents exemples de com podem generar oportunitats d’aprenentatge en diferents contextos.

És possible que pensessis que no havies viscut mai una situació d’aprenentatge com la que planteja la LOMLOE, però al llarg de la teva vida has après moltes coses. Així que se t’han generat moltes oportunitats d’aprenentatge que has sabut aprofitar. És cert, però, que tots experimentem situacions d’aprenentatge fora les aules, i els nostres alumnes no en són una excepció. Com més els entrenem la mirada a classe, molt més preparats estaran per aprendre del seu dia a dia.

  • Laura Morera

    La Laura Morera és llicenciada en matemàtiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), doctora en didàctica de les matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i col·laboradora a Innovamat. La Laura compta amb més de 17 anys d'experiència docent a primària, secundària i a la universitat, i també ha liderat formacions per a docents. De fet, és coautora del llibre "Aprender a enseñar matemáticas en la educación secundaria obligatoria", conjuntament amb la Cecilia Calvo, en Jordi Deulofeu i en Joan Jareño; entre altres publicacions.

Entrades recents

Subscriu-te al butlletí

Rep totes les nostres novetats i continguts exclusivament al teu correu.