Podeu veure de nou la sisena sessió de les jornades #confiMATHS al nostre canal de YouTube o en el següent enllaç → #confiMATHS – Sessió 6. Com gestionar activitats riques a l’aula?

En aquesta sessió de #confiMATHS, la Laura Morera ens ha parlat de la importància de la gestió que fem com a docents de les sessions amb els infants,un tema que ha estat proposat per vosaltres a través d’aquesta enquesta. Moltíssimes gràcies per participar-hi! Ens podeu seguir donant idees pels #confiMATHS de les pròximes setmanes! Animeu-vos-hi!

Com dèiem, en aquesta sessió, la Laura ens ha parlat de la importància de la gestió a l’aula. Tot el que ens ha transmès avui, la Laura ho va començar a descobrir mentre feia la seva tesi doctoral, i ha fet una crida a la importància de divulgar la recerca perquè arribi a les aules a través dels docents.

Per abordar aquesta temàtica, partim d’una idea central: Una activitat és rica si la tasca proposada és interessant, sí, però és molt més important la gestió que se’n fa. Amb una bona gestió podem fer que tasques aparentment senzilles siguin competencialment riques.

Activitat rica = tasca + bona gestió

Per exemplificar-ho, hem volgut seleccionar una tasca força senzilla, precisament per posar el focus en com la podem gestionar:

Al llarg de la sessió, la Laura ha desenvolupat les cinc fases que hauria de  tenir el procés que seguim com a docents per enriquir una tasca amb la nostra gestió: anticipació, monitoratge, selecció, seqüenciació i connexions, extretes del llibre “5 Practices for orchestrating productive mathematics discussions“, de Smith, M. i Stein, M. I, per exemplificar-les ha fet referència constantment a l’exemple de tasca que hem proposat.

TOP 9 de preguntes més recurrents o rellevants al llarg del directe:

Com  són les 5 fases de les quals ha parlat la Laura?

• ANTICIPACIÓ
  • Abans de portar una tasca a l’aula, hem de resoldre el problema, com a experts, per tenir consciència dels aprenentatges que pretenem que desenvolupin els infants i anticipar els possibles errors que poden cometre. 
• MONITORATGE
  • Una vegada som a l’aula, cal parar atenció al pensament matemàtic dels infants i les seves estratègies mentre treballen. És important escoltar-los a tots, per saber què han fet i proposar-los suport o més preguntes. Per això era clau anticipar-se!
• SELECCIÓ
  • En funció dels objectius d’aprenentatge que tenim, cal seleccionar i mostrar les aportacions que volem destacar (no podem comentar-les totes!) tot evitant redundàncies i, alhora, mostrant la diversitat de l’aula.
• SEQÜENCIACIÓ
  • Hem de decidir l’ordre en què volem presentar els resultats per guiar la discussió. Per exemple, podem anar de les estratègies més comunes a les més eficients. O de les menys eficients (o errònies) cap a les correctes. En tot cas, és interessant la diversitat!
• CONNEXIONS
  • És important tenir una mirada global i dominar el temari per ajudar els infants a fer connexions. I també cal tenir cintura per gestionar la contingència perquè, per molt que ens hàgim anticipat, els infants sempre ens sorprendran! I benvingut sigui!

Quan presentem una activitat, no cal donar tots els recursos d’entrada?

En general, no tenim per què donar sempre tots els recursos. De fet, les matemàtiques són una ciència abstracta i el que pretenem precisament és que els infants, a poc a poc, vagin habituant-se a aquesta abstracció. Un bon exemple podria ser una operació aritmètica qualsevol: És ideal facilitar material manipulatiu quan estem en una fase de descoberta per construir coneixement i fer les primeres pràctiques. Tot i això, un cop ho tinguem après, també voldrem que vagin deixant enrere aquest material manipulatiu, cada infant al seu ritme. I, una bona manera d’aconseguir-ho, és deixar de facilitar-lo quan plantegem l’operació. 

L’activitat que posem d’exemple és d’un curs en concret?

L’activitat, com està plantejada i amb els exemples de resposta que presentem, es va proposar a 4t de primària. Això no vol dir, però, que no puguem portar aquest mateix problema a cursos previs o posteriors. En tot cas haurem de ser conscients que l’objectiu d’aquella sessió, llavors, haurà d’adaptar-se i no serà treballar el pensament multiplicatiu. Si el volguéssim portar a cursos previs, clarament n’hauríem de fer una adaptació i donar molt més material manipulatiu. També ens hauríem de plantejar bé els objectius d’aprenentatge en la fase de disseny, perquè no podem esperar les mateixes reflexions que sortirien a 4t de primària.

Quin és el llibre al qual ha fet referència la Laura?

És el llibre “5 Practices for orchestrating productive mathematics discussions“, de Smith, M. i Stein, M., publicat per l’editorial Corwin i l’NCTM, en anglès, i traduït pel CRESUR, de Xile.

Com podem gestionar una aula amb 25 infants quan alguns resolen l’activitat en 2 minuts i molts d’altres tenen dificultats?

Som molt conscients que amb les ràtios que acostumem a tenir, una sessió es pot complicar en l’intent d’atendre a la diversitat. És per això que volem ressaltar l’enorme importància de considerar aquests aspectes en la fase d’anticipació. Ens cal portar preparades adaptacions ràpides que estibin el repte pels infants que resolen l’activitat ràpidament i poder així parar atenció als qui tenen dificultats sense que els altres es quedin desocupats i no tinguin la possibilitat d’anar més enllà en els seus raonaments. En aquest punt és important parar atenció als consells de suport i d’ampliació que trobareu dins les guies didàctiques que oferim a les escoles en la nostra proposta!

De quins tipus de mestres ha parlat la Laura en referència a les possibles gestions que podríem fer d’aquest problema?

Mestra 1

• El primer el podem associar a un tarannà més tradicional: Llegim l’enunciat i automàticament avisem a l’alumnat que hem estat treballant les multiplicacions a l’aula i que ara les hauran d’aplicar. Aquest seria un enfocament molt instructiu i fins i tot, dirigit. Probablement, aquesta gestió limita els infants i només deixa espai a plantejar-se una única pregunta: “Quina multiplicació he de fer?”

Mestre 2

• El segon tipus  es basa a llegir l’enunciat i no donar més indicacions, per tal de fomentar el desenvolupament autònom de l’activitat. Durant la resolució, passem per les taules donant un cop d’ull a les diferents maneres com els infants han representat els raonaments que han fet. A l’acabar, es fa una posada en comú dels diferents tipus de solucions que han trobat els infants que han arribat al resultat correcte, per tal d’evidenciar que no hi ha una sola manera de resoldre-ho. Si analitzem aquesta gestió amb detall, podem veure com la discussió que se’n desprèn , queda limitada en una idea central: Com més solucions diferents, millor. A més, els infants són partícips d’un sol mètode de resolució i no acaben d’aprofitar del tot l’oportunitat , d’identificar les errades.

Mestra 3

• El tercer tipus procura evitar els inconvenients que hem analitzat en la segona gestió: Finalitzada la resolució, posem especial èmfasi en connectar les idees matemàtiques que hi ha darrere les diferents resolucions dels alumnes; intentem posar de manifest les similituds entre diferents raonaments i, entre tots, mirem de trobar resolucions que resultin més òptimes o eficients i detectar models que han arribat a la resposta correcta però que resultarien ineficients si augmentem el rang numèric de l’activitat. En definitiva, basem la conversa i la discussió en una idea central: Hem trobat diferents maneres de resoldre-ho, però segurament no totes seran igual de vàlides o no totes tenen la mateixa projecció ni eficiència. D’altra banda, posem sobre la taula els exemples erronis, perquè els infants prenguin consciència de les seves errades i en quin punt de la reflexió s’han equivocat.

És realista preparar-nos un arbre per cada problema que plantegem a l’aula?

La mateixa Laura ho diu: “Tot això no és gens fàcil ni podem pretendre fer-ho d’un dia per l’altre”. Ens cal una estructura per saber quines coses podem fer per enriquir amb la gestió, però no sempre disposem del temps per preparar-ho nosaltres, perquè tenim molts fronts oberts. És en aquest punt on pren sentit la proposta que hem preparat des de l’equip d’Innovamat, que pretén acompanyar-vos en aquest procés. I diem “acompanyar-vos” perquè la mateixa Laura ha acabat la sessió donant una enorme importància al vostre paper a l’aula: Sou imprescindibles per guiar l’aprenentatge dels infants, i per això entenem que és clau la vostra formació i, sobretot, la vostra il·lusió!

Fareu més confiMATHS?

Sí! Cada dijous farem una sessió de #confiMATHS! El dijous vinent tornem amb una nova sessió, sobre trajectòries de geometria! De fet, vosaltres mateixos ens podeu proposar temes a través d’aquesta enquesta.

Heu parlat sobre una proposta pel 3r trimestre. Què és?

És una proposta gratuïta amb 5 línies per ajudar-vos a fer matemàtiques amb els vostres infants al llarg d’aquest 3r trimestre tan excepcional. Us deixem un enllaç on ho expliquem.