Taula de continguts
Actualment, un cúmul de circumstàncies ha fet que el debat sobre els beneficis o els perjudicis de l’ús de la tecnologia a les aules hagi guanyat cert protagonisme. Però què diu la recerca educativa sobre l’ús de la tecnologia a les aules? L’hauríem de continuar fent servir? Per què i en quins moments?
El debat sobre aquestes tres preguntes segueix obert. No obstant això, investigacions en aquest àmbit indiquen que el factor més determinant no és la incorporació de la tecnologia en si mateixa, sinó com la fem servir. Com comenta Audrey Azoulay, directora de la Unesco, «la revolució digital conté un potencial incommensurable, però, de la mateixa manera que s’ha advertit sobre com s’ha de regular a la societat, s’ha de prestar una atenció similar a la manera en què es fa servir en el context de l’educació. El seu ús ha de millorar les experiències d’aprenentatge, i augmentar el benestar dels alumnes i els docents, no disminuir-lo.»
A Innovamat hem dedicat temps a reflexionar sobre el paper de la tecnologia a l’aula, sospesant amb cura els seus beneficis i riscos. A la nostra proposta educativa, els docents fan servir la tecnologia tant en la preparació de les sessions com a suport durant la seva realització. Pel que fa als alumnes, fem que la facin servir un cop a la setmana, durant la pràctica sistemàtica. Aquesta pràctica consisteix a fer un conjunt de tasques per consolidar el coneixement construït a classe, amb l’objectiu de trobar l’equilibri que permeti aprofitar els avantatges de la tecnologia sense interferir en la integritat d’una experiència educativa completa i significativa.
Beneficis de la tecnologia a l'aula
Així doncs, la pregunta clau és: les eines educatives tecnològiques són veritablement valuoses per a l’aprenentatge? A continuació, detallem alguns dels seus beneficis principals:
- Una eina al servei del docent: La tecnologia pot potenciar l’experiència d’aprenentatge sempre que es faci servir de manera adequada i sota el guiatge dels educadors. El rol del docent és fonamental, no només a l’hora de facilitar la construcció del coneixement matemàtic a través de la conversa, la manipulació i l’experimentació, sinó també per fomentar la pràctica sistemàtica a l’aula de matemàtiques, promovent una actitud activa entre els alumnes davant les activitats que se’ls presenten; és a dir, que la pràctica els convidi a pensar, raonar i aplicar allò que aprenen a classe.
- Explotar les possibilitats de l’entorn digital: La tecnologia ens ofereix la possibilitat de practicar continguts difícils de presentar en paper, com ara la visualització 3D, l’estimació dels angles o la localització de nombres racionals sobre la recta numèrica. A més, permet regular de manera senzilla el factor temps, que és important per treballar habilitats com la fluïdesa en el càlcul.
- Individualització de la seqüència didàctica: La tecnologia facilita poder adaptar la presentació de continguts a cada alumne, tenint en compte les necessitats i el ritme d’aprenentatge. No sempre és possible gestionar un grup de 25 o 30 alumnes, oferir activitats individualitzades per a cadascú, i alhora observar-los i proporcionar-los l’ajuda que necessiten. En aquest article podeu veure el valor didàctic de la nostra Pràctica digital i com s’adapta a les necessitats de cada infant.
- Resposta immediata i de qualitat: L’ús d’eines tecnològiques permet donar un retorn a l’alumne immediatament després que completi la tasca. Així, és conscient del seu progrés sense haver d’esperar a completar totes les activitats. Per exemple, a l’App Innovamat, si un alumne dona una resposta errònia, no ens limitem a corregir-la, sinó que el guiem perquè descobreixi el motiu de l’error. Però en les nostres activitats digitals no només hi ha aquest tipus de retorns; també hi hem inclòs consells o pistes que els alumnes poden sol·licitar quan no saben com resoldre la situació. Aquí trobareu un exemple de com és una sessió de Pràctica digital amb la nostra aplicació.
- Prendre decisions basades en el progrés de l’alumnat: La tecnologia ens permet conèixer els nivells de consolidació dels objectius d’aprenentatge de cadascun dels alumnes a través de les activitats que ha fet. Això permet que els docents duguin una avaluació contínua dels seus alumnes i, d’aquesta manera, poden oferir els recursos que necessita cadascun, ja sigui per reforçar algun aspecte o per aprofundir en d’altres que ja ha consolidat.
Els riscos d'un entorn nou
Fer servir la tecnologia de forma passiva, sense una visió pedagògica o didàctica fonamentada, o sense acompanyament, comporta alguns riscos que cal tenir en compte:
- L’impacte en la concentració: Sovint, la tecnologia va acompanyada de múltiples distraccions. Les notificacions constants als dispositius personals o l’accés a les xarxes socials interfereixen de manera directa en el nivell de concentració. Conscients d’aquest risc, hem ideat la nostra Pràctica digital perquè es pugui fer sense interrupcions en l’entorn escolar, sota la supervisió dels docents. En cas que es faci a casa, recomanem fer servir preferentment una tauleta o ordinador, desactivar les notificacions del dispositiu en els moments d’ús de l’app i que un adult en supervisi l’ús.
- Temps d’exposició: De vegades el problema no és què fem amb la pantalla, sinó el temps que hi dediquem i què deixem de fer per fer-la servir. Molts dels productes digitals estan dissenyats amb la intenció que l’usuari es converteixi en dependent del seu ús. La nostra app ha estat dissenyada amb una mirada didàctica, que vol evitar els elements que puguin generar dependència. A més, tenint en compte que la sobreexposició als dispositius digitals no és recomanable, la nostra aplicació està pensada perquè es faci a l’aula només una hora a la setmana, en els casos de primària i secundària, i 15 minuts setmanals, en el cas d’infantil.
- Replicar sense afegir-hi valor: Reproduir el mateix que es feia a classe, però en format digital, no implica una millora en el procés d’aprenentatge. No es tracta de passar el contingut dels llibres de text a un PDF, ja que aquesta substitució no aporta res de nou. A més, fer servir aquestes eines fa que s’hi sumi el fet de gestionar incidències tècniques, treballar amb dispositius que es queden sense bateria, i la necessitat de proporcionar acompanyament i formació per adaptar-se a nous programaris i les seves actualitzacions.
- Virtualitzar excessivament l’educació: L’aprenentatge que es produeix a través del diàleg, la manipulació, la col·laboració i el descobriment s’aconsegueix de manera més natural en l’entorn físic d’una classe. I com que en som conscients, la Pràctica digital de la nostra proposta només representa una petita part de tot el procés d’aprenentatge. I és que, des d’Innovamat, considerem que la interacció directa entre alumnes i docents, la possibilitat de participar en activitats pràctiques, el treball en equip i el desenvolupament d’habilitats socials són components fonamentals que brinda la presencialitat, sobretot en etapes d’educació obligatòria. Per descomptat, poden existir circumstàncies excepcionals en què l’educació a distància sigui l’única opció viable, com quan vam viure la pandèmia; però fins i tot en aquestes circumstàncies, el nostre objectiu és promoure un aprenentatge competencial, a través d’activitats riques (un exemple d’això és la proposta d’activitats en tres fases, dissenyades per poder-se fer des de casa).
La tecnologia al servei de l'aprenentatge de les matemàtiques
El debat sobre l’ús de la tecnologia en el context de l’educació encara no ha acabat. El repte principal és trobar la millor manera d’integrar-la a l’aula. Com hem analitzat, en el cas de l’aprenentatge de les matemàtiques, els seus beneficis ens poden ajudar a individualitzar l’aprenentatge ―proporcionant així una experiència més personalitzada, que exploti les possibilitats de l’entorn digital―, a donar un retorn ajustat a les necessitats de cada alumne i a donar més visió al professorat de l’evolució del seu grup. No obstant això, si no es fa servir de manera adequada, ja hem vist que hi ha riscos. A Innovamat, acceptem el repte i proposem un ús responsable de la tecnologia, potenciant-ne les virtuts i acompanyant els docents en la seva aplicació a l’aula de matemàtiques.

Referències
Bradley, D. (2019) Screen Time and the Brain. Harvard Medical School. https://hms.harvard.edu/news/screen-time-brain
Desmurget, M. (2020). La Fabrique du crétin digital. POINTS.
GEM Report UNESCO. (2023). Global Education Monitoring Report 2023: Technology in education: A tool on whose terms? (1a ed.). GEM Report UNESCO. https://doi.org/10.54676/UZQV8501
Hassinger-Das, B., Zosh, J. M., Hansen, N., Talarowski, M., Zmich, K., Golinkoff, R. M., & Hirsh-Pasek, K. (2020). Play-and-learn spaces: Leveraging library spaces to promote caregiver and child interaction. Library & Information Science Research, 42(1), 101002. https://doi.org/10.1016/j.lisr.2020.101002
Higgins, S., Xiao, Z., & Katsipataki, M. (2012). The Impact of Digital Technology on Learning: A Summary for the Education Endowment Foundation. Full Report. En Education Endowment Foundation. Education Endowment Foundation. https://eric.ed.gov/?id=ED612174
Kirkwood, A., & Price, L. (2013). Examining some assumptions and limitations of research on the effects of emerging technologies for teaching and learning in higher education. British Journal of Educational Technology, 44(4), 536-543. https://doi.org/10.1111/bjet.12049
Lei, J., & Zhao, Y. (2007). Technology uses and student achievement: A longitudinal study. Computers & Education, 49(2), 284-296. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2005.06.013