Nena i dona a les ciències

Observem la imatge: aquests cinc joves van ser els representants d’Espanya per a les olimpíades de física de l’any 2018. Hi veieu alguna cosa estranya? Exactament. On són les noies?

Font: Real Sociedad Española de Física, 2018

La imatge exemplifica una problemàtica preocupant:

Cada vegada hi ha menys noies fent carreres científiques, com matemàtiques o física.

De fet, la diferència entre homes i dones matriculats a matemàtiques és cada vegada més gran… Fixeu-vos en l’evolució dels darrers deu anys.

Font: Ministeri d’Educació

Però a veure: per què això és un problema?

LA PROBLEMÀTICA

Actualment, més del 80 % de les empreses contracta personal amb habilitats en l’àmbit de les noves tecnologies. Si la majoria d’estudiants que acaben carreres de ciències i tecnologies són homes, les dones tenen menys oportunitats per accedir als llocs de feina més buscats. Si a un present com aquest hi sumem que les ocupacions de les pròximes dècades demanaran persones formades en carreres tècniques amb un component científic, lògic, i matemàtic amb competències digitals, el futur és preocupant.
Anem a pams: com s’explica, això?

EL CERCLE VICIÓS

L’any 1983, David Wade Chambers va fer l’experiment Draw a scientist. Consistia a demanar que alumnes de primària i secundària dibuixessin un científic. Quin va ser el resultat majoritari entre les nenes?

Miller et al., 2018

Chambers va observar que, com més grans eren les nenes, més interioritzat tenien l’estereotip del científic home. Les nenes no tenien referents femenins que les empoderessin a endinsar-se en el món de les ciències.

Aquest experiment revela que les noies ja ens descartem des de ben petites.

Veiem aquest cercle viciós:

1. L’estereotip afecta

A causa de la manca de referents femenins i relats amb perspectiva de gènere, les nenes interioritzen que els científics són homes. Això provoca que elles mateixes no confiïn en les seves possibilitats dins del món de les ciències. De fet, malgrat que les noies treguin millors resultats acadèmics que els nois, es consideren amb menys habilitats per enfrontar-se a les matèries de ciències. La UOC va desenvolupar una infografia que exemplifica aquest fet.

No és una qüestió de capacitats, sinó d’indefensió apresa.

2. Desenvolupen ansietat matemàtica i trien feines relacionades amb les cures

Les inseguretats poden convertir-se en un fenomen anomenat ansietat matemàtica, que provoca conseqüències negatives en la manera d’aprendre i de relacionar-se amb el coneixement científic. Aquesta ansietat, juntament amb el fet que la societat aporta models femenins relacionats sobretot amb les cures, fa que la majoria de noies escullin carreres allunyades de l’àmbit científic.

3. No hi ha referents científiques

Si les noies no trien carreres científiques, segueixen sense haver-hi referents femenins, cosa que ens porta de nou al punt 1: L’estereotip afecta. 

Veiem-ho des del principi:

Tot i que la diferència és petita, a Espanya neixen més nens (51 %) que nenes (49 %). Per tant, és comprensible que es matriculin més nens a les escoles d’infantil, primària i secundària, d’acord amb la natalitat. Varia una mica quan arribem a estudis postobligatoris. A batxillerat, el 54% de les persones matriculades són noies. Els nois trien batxillerat de branques científiques i tècniques, i les noies de lletres i d’arts. Aquest fet serà determinant per a l’elecció de les carreres: les enginyeries sempre seran representades per homes. La metàfora de la canonada que goteja evidencia encara més el sostre de vidre amb el qual es topen les dones científiques.

Aquesta metàfora exemplifica la pèrdua de dones que pateix la comunitat científica (i, per tant, la societat) al llarg de les diverses etapes educatives.❞

I només cal donar una ullada a les dades per constatar que la majoria de dones científiques no volen continuar la seva carrera d’investigadores! Exceptuant Marie Curie, als llibres de text i els mitjans de comunicació amb prou feines es coneixen dones científiques i expertes. I la conseqüència és que cada vegada hi ha menys científiques en proporció, i, per tant, menys referents femenins amb qui els nostres alumnes puguin emmirallar-se.Observeu aquest infogràfic. Les dones són un corrent d’aigua que a poc a poc va perdent força, com gotes que s’escolen en les esquerdes d’una canonada que goteja.

Font: 11de Febrero, 2016

RES NO ÉS IMPOSSIBLE: TRENQUEM L’ESTEREOTIP!

Aquesta és una responsabilitat compartida. El que posem de manifest en aquest article és greu i ens posa un mirall al davant com a societat i com a món educatiu. De res serveix celebrar l’11 de febrer, dia de la nena i la dona a la ciència, o el 12 de maig, dia de la dona matemàtica, si la resta de l’any mirem cap a una altra banda. Aquí no hi ha mitges tintes: tenim la responsabilitat de crear referents de dones rellevants en el món de les ciències perquè les nenes i les noies d’avui recordin que aquest pot ser també el seu camí. 

Reivindiquem Sophie Germain, Ada Lovelace, Maryam Mirkakhani, Florence Nightingale, Sofia Kovalevskaya i totes les altres dones que han obert camí.

Parlem-ne, dibuixem-les, donem-los veu. Parlem dels seus èxits científics i vitals, parlem dels seus descobriments, les seves lluites i les seves contradiccions. Perquè seran les lluites i les contradiccions de les nostres alumnes. 

A Innovamat ho fem a la part de la trama de Primària i sobretot de Secundària, un dels punts clau en els quals la canonada goteja més. Ens prenem molt seriosament la importància de la representativitat.

Les nostres alumnes no estan soles en el camí científic!

Les acompanya un equip de dones brillants, del passat i del present, que no les deixaran soles. Nosaltres només cal que els donem veu.

Referències

11de Febrero (2016) Falta de referentes https://11defebrero.org/falta-de-referentes/ 

Cid, G (2018) El Chico de Oro de la ciencia española: “No sé cómo será mi vida dentro de diez años” El confidencial https://bit.ly/39DqbdD 

Datosmacro.com s.f Desciende la natalidad en España en 2020 https://bit.ly/3b7tSZJ 

Fernández, L. (2020) ¿Por dónde perdemos a las científicas? El mayor ‘agujero’ es el de la confianza. Infobae https://bit.ly/3xzFgoz 

Miller, I. Nolla, K. Alice, H. Uttal, D. (2018) .The Development of Childrens Gender-Science Stereotypes: A Meta-analysis of 5 Decades of U.S. Draw-A-Scientist Studies. Child development, 89 (6) DOI: : https://doi.org/10.1111/cdev.13039 

Ministerio de Educación y formación profesional s.f Evolución del porcentaje  de alumnos matriculados en matemáticas 1985-2019 https://bit.ly/3Qs8nD6 

OrientaGuía (2019) «La tubería que gotea» en ciencia e investigación. https://bit.ly/3mTpzUv 

Rubio. I.  (2019) .Las chicas mantienen mejor el rendimiento que los chicos en pruebas de ciencias. El País,https://bit.ly/3tI0xv5 

Sheltzer, J.M.; Smith, J.C. (2014) Elite male faculty in the life sciences employ fewer women, PNA, 111 (28) DOI: https://doi.org/10.1073/pnas.140333411 

UOC (2017) Roles de género en la elección de estudios https://estereogeneroyeducacion.files.wordpress.com/2017/06/infografia-web-cas.pdf Martin, E. (2018.) The future of Jobs report. World economic Forum https://bit.ly/39xExwd


Sobre l’autora:

Blanca Souto Rubio

És matemàtica, doctora en didàctica de les matemàtiques i professora de secundària. Després d’uns quants anys donant classes i fent de cap d’estudis en un institut públic de Madrid, ara és una de les referents didàctiques d’Innovamat. Actualment, la seva tasca principal consisteix a conceptualitzar la seqüència d’activitats per a la proposta de secundària.