Skip to content

Marc Prensky: «I si l’escola no fos necessària?»

Sí, sí. Has llegit bé. Marc Prensky, l’home que el 2001 va encunyar el terme nadius digitals, va plantejar una pregunta que va trencar tots els esquemes: I si l’escola no fos necessària? La pregunta ens ha estat rondant per la ment des de la fira EdTech Congress Barcelona, en una sala plena de professors i directors de centres; d’empreses de tecnologia i educació, i de membres del Departament d’Educació.

Empoderament i humans evolucionats

Seguim-li el joc: sense centres educatius, què ens espera a l’altre costat? Prensky proposa el que ell anomena Empowerment Hubs, és a dir, centres en què els joves aprofiten la seva relació simbiòtica amb la tecnologia per treballar en projectes que tenen un impacte mesurable en l’entorn.

Segons Prensky, l’educació ja no va de posar coses al cap dels infants, sinó de trobar la manera de treure tot el que ja duen dins. Això implica un canvi en la balança del poder: el món adult perd influència i control sobre els pensaments i les accions dels joves, i així, segons Prensky, els joves s’empoderen. D’aquesta manera, aprenen, no a aprendre, sinó a aconseguir. El fi ja no són els continguts, sinó l’empoderament, definit com a self direction plus accomplishment with impact. I els adults, a callar.
Diu Prensky que la humanitat del s. XXI s’enfronta a problemes nous que requereixen no només noves solucions, sinó nous paradigmes. I el nou paradigma parteix de la relació entre els joves i la tecnologia. No són rellotges intel·ligents. No són telèfons mòbils. Són apèndixs dels seus cossos que els converteixen en humans evolucionats, poderosos i amb noves capacitats que els empoderen per fer el bé. En potència també per fer el mal, és clar. Però així és el món.

Aprendre amb i dels nens

I quan algú del públic pregunta a Prensky com ho faran els joves per utilitzar la tecnologia per al bé i no per al mal, surt per la tangent. Que ja ho descobriran, insinua. Que aquest dilema forma part del món, i que la solució vindrà tota sola.

Bé, nosaltres creiem que sola, sola, no vindrà: l’adult, la comunitat, guia els infants en el que significa fer el bé i fer el mal. Però compte, perquè els adults som els primers que fem un ús insensat i mesquí de la tecnologia. En això, la veritat és que som una brúixola sense nord, però aquí seguim, disposats a aprendre amb i dels infants. Professors i alumnes, famílies i nens, estem condemnats a col·laborar i desxifrar plegats els entrellats del nou paradigma. Teachers, leave the kids alone, però no tant.

  • Verónica Sánchez Orpella

    Ha estudiat Humanitats i Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Ha donat classes de Literatura en instituts de Barcelona i Nova York. Actualment, combina la docència i la coordinació curricular a L’Horitzó (Barcelona) i l’escriptura de guions de la sèrie El Viatge de Sam a Innovamat. El 2014 va guanyar el premi Carlemany amb la novel·la juvenil Coses que no podrem evitar (Columna)

Entrades recents

Subscriu-te a la Newsletter

Rep totes les nostres novetats i continguts exclusivament al teu email.