Skip to content

Làmines a infantil? Què i per què?

A l’article El registre en paper a educació infantil: sí o no i per què? vam veure la importància d’aquesta activitat com a tancament de situacions d’aprenentatge transversals, manipulatives i vivencials. També vam conèixer el seu gran potencial en el desenvolupament de la capacitat d’abstracció: fer una làmina en acabar un taller ajuda els infants a quedar-se amb l’essència de la situació viscuda, focalitzant-se en la relació matemàtica treballada però canviant-ne el format. Els ofereix un moment de reflexió personal i individual per plasmar què estan aprenent.

En aquesta segona part descobrirem diferents tipus de registre que podem fer després d’acabar una activitat interdisciplinària i vivencial, fugint de registres que es resolguin ràpidament i per als que no calgui «pensar», sinó simplement reproduir o pintar. Sabem que a l’etapa d’infantil els alumnes es troben en ple desenvolupament grafomotor; per tant, fer servir diferents tipologies de làmines els ajudarà en el procés maduratiu.

En la nostra proposta trobareu quatre tipus de làmines; és a dir, quatre tipus de registre que, en funció del format, oferiran als alumnes diferents reptes i possibilitats de resposta.

Descobrim quins són i vegem-ne alguns exemples:

1. Làmines amb adhesius:

De vegades, les dificultats a l’hora de representar les idees al paper es deuen al nivell grafomotor dels alumnes. Aquesta dificultat ens pot allunyar de l’objectiu concret previst per a l’activitat i impedir o dificultar el moment de reflexió individual. Aquest tipus de làmina va acompanyada d’adhesius, que serveixen de suport i els ajuden a centrar l’atenció i a focalitzar-se en les idees matemàtiques que es vulguin plasmar superant la barrera de la psicomotricitat fina.

Vegem-ne un exemple d’I5:

Després d’un taller en què parlem de les taules de doble entrada, demanem als alumnes que escullin les qualitats per organitzar el material i que col·loquin les etiquetes als eixos vertical i horitzontal, i que després enganxin totes les figures planes on correspongui.

2. Làmines amb suport visual:

El moment de representació després d’un taller manipulatiu, lúdic i vivencial pot suposar un repte si s’han presentat dinàmiques i materials diversos. Quan hi ha diversos factors «distractors» que poden allunyar els alumnes de l’objectiu plantejat, presentar una làmina amb un suport visual o il·lustració els pot servir de bastida o suport per ajudar-los a triar un moment concret per representar-lo. Aquest tipus de làmina suposa un repte menys obert que la làmina en blanc —perquè els convidem a plasmar un moment concret de l’activitat, però el tipus de representació, i per tant de resposta, serà oberta: hi haurà tantes representacions diferents com alumnes hi hagi a l’aula.

Vegem-ne un altre exemple d’I5:

Després d’un taller de manipulació en què construeixen i classifiquen figures planes, animem els alumnes a representar en el geoplà de la làmina algunes figures que hagin creat.

3. Làmines en blanc:

Amb aquest tipus de làmina, sense suport de cap mena, demanem als alumnes que escullin, representin i expliquin un moment de la sessió, què ha passat o què han après. És una petició oberta amb resposta també oberta; us donem l’oportunitat de fer visible què s’emporten d’aquest taller. A l’article La pàgina en blanc a infantil: com i per què? parlarem més detingudament d’aquest tipus de làmina.

Vegem-ne un exemple d’I4:

Oferim una làmina en blanc perquè els alumnes hi representin i expliquin el que han fet en un taller en què parlem de les sabates que portem i ens preguntem de quin tipus n’hi ha més. Recollim les dades, les organitzem i fem un gràfic de barres, que interpretem per respondre la pregunta inicial.

4. Especials:

La làmina, com a eina per acompanyar i representar l’aprenentatge, la fem servir en la majoria dels casos per finalitzar la sessió, com a conclusió. Però també es pot fer servir durant la sessió i, com a làmina de procés, l’anomenem «especial» perquè no es correspon amb cap tipologia anterior, però acompanya els alumnes durant diferents situacions d’aprenentatge. En aquestes làmines podem trobar il·lustracions o materials que acompanyin la sessió i ajudin l’alumne a adquirir un aprenentatge de manera més significativa. Poden ser taulers de joc, elements encunyats per fer construccions, etc.

Vegem-ne un exemple d’I3:

Després d’identificar i ordenar elements per mida (gran, mitjà i petit) mitjançant un conte, juguem tots junts al bingo tapant les imatges que es corresponguin amb la descripció; per exemple, «llit mitjà», «cullera petita», etc.

I, en aquestes làmines, quin tipus de repte es planteja? I quin tipus de resposta esperem per part dels alumnes?

A continuació, veurem els tipus de reptes i respostes, amb alguns exemples.

1. Làmines de repte tancat amb resposta múltiple:

En aquest cas, la consigna de la tasca és tancada —per indicar als alumnes què s’espera que facin—, però les respostes vàlides són múltiples. Això sol passar quan hi ha adhesius, perquè abans de resoldre el repte han de planejar què fer i pensar quina resposta volen plasmar.

Vegem-ne un exemple:

En aquesta làmina d’I4 amb adhesius, els alumnes poden fer classificacions dicotòmiques i triar quina relació hi volen plasmar. El resultat final no és el més rellevant, sinó el procés i la verbalització posterior a la classificació. Els adhesius donen peu a múltiples respostes: gorres/no gorres, aliments/no aliments, utensilis/no utensilis, m’agraden/no m’agraden…

Amb les làmines amb suport visual també donem als alumnes una consigna concreta o demanem que representin un moment concret de l’activitat feta; però, en canvi, les respostes que n’obtenim són obertes: els alumnes poden representar-ho com prefereixin (amb paraules, dibuixos, lletres, números, símbols…).

Per exemple:

També a I4, després de jugar amb els nombres 5, 4, 3, 2, 1 i 0 mitjançant la cançó «Hi ha 5 ampolles», els fem triar una carta de nombres 0-5 i els convidem a representar aquest nombre d’ampolles sobre la prestatgeria de la làmina i a representar les que hi hauria a terra per arribar a 5.

2. Làmines de repte tancat amb resposta única:

Hem afegit una nova tipologia de làmina, la de repte tancat i resposta tancada, per assajar i reflexionar sobre què ens pot aportar aquesta modalitat. Només n’hi ha una a I3, dues a I4 i una a I5, i aquestes làmines es poden fer servir de diferents maneres. Una manera seria la clàssica; és a dir, fan la tasca individualment i la seva resposta ens pot indicar el nivell de coneixement autònom sobre el contingut. Però també poden resoldre la tasca de manera col·lectiva, per parelles o petits grups, i com que és un repte compartit, els convida a verbalitzar i compartir els coneixements de cadascú per contrastar «el que saben en aquell moment» i acabar de construir millor els continguts presents a la làmina. Us convidem a fer servir aquestes propostes noves de la manera que us sentiu més còmodes i a compartir les vostres impressions amb nosaltres.

Vegem-ne un exemple d’I3:

Després de fer el taller en què, de manera manipulativa, formen grups en el rang 1-5, oferim aquesta làmina. Poden completar cada col·lecció afegint-hi els objectes necessaris perquè n’hi hagi un per a cadascun. Observem que tant el repte com la resposta són tancats i això pot servir al docent per comprovar si l’alumne se sent còmode construint quantitats fins al cinc. Observem també que hi ha més adhesius dels necessaris perquè puguin pensar quants en necessiten de cada i escollir quins col·locar en funció de criteris personals. Per tant, encara que és una làmina de resposta matemàtica tancada, la realització final és diversa.

3. Làmines de repte obert amb resposta oberta:

Els alumnes escullen què volen explicar, quin moment volen representar i també com volen fer-ho, és a dir, amb quin llenguatge. Són les làmines en blanc. Sabem que com més respostes diferents obtinguem, més seguretat tindrem que hem aplicat bé la demanda. Però això ho veurem en més detall a l’article següent.

Què oferim en cada curs?

A la taula següent hi ha el nombre de làmines de cada tipus, per curs:

Veiem que a I3, com que és la primera vegada que els alumnes s’enfronten a la representació, i tenint en compte el seu nivell evolutiu, hi ha menys làmines que en els dos cursos següents. També veiem que les làmines amb repte tancat són més nombroses que les de repte obert, perquè, així, a poc a poc els anem acompanyant en el procés d’ampliar les seves habilitats per fer la làmina en blanc, amb repte obert i resposta oberta.

A I4 i I5 seguim trobant algunes làmines amb repte tancat i resposta oberta, perquè ja hem vist que en funció del tipus de sessió poden ser interessants. Però també veiem que van agafant molta més importància les làmines amb consignes i respostes obertes, pel repte cognitiu més gran que requereixen i les reflexions i aprenentatges profunds que afavoreixen.

Com a conclusió, hem vist la importància de l’inici del registre en paper en educació infantil com a tancament d’activitats, per promoure la reflexió i abstracció del contingut matemàtic percebut. També hem vist que és bo oferir làmines de diferent mena —amb adhesius, amb suport visual, làmines en blanc i especials—, cadascuna amb el seu objectiu i desafiament per als alumnes. A més, hem analitzat les diferents demandes i solucions que poden comportar. Ara us convidem a vosaltres, mestres, a fer-les servir analitzant-ne el potencial i a compartir amb nosaltres les vostres impressions per avançar i millorar junts.

Laura Puchades i Mequè Edo.

  • Mequè Edo

    Doctora en Didàctica de les Matemàtiques, llicenciada en Filosofia i Lletres, Secció de Ciències de l’Educació i diplomada com a mestra d’Ensenyament General Bàsic. Ha treballat de mestra d’educació infantil i primària a l’escola pública catalana. Ha impartit formació permanent a mestres en actiu durant més de vint anys a Catalunya, i també ha fet llargues col·laboracions amb el Govern de Navarra, del País Basc i de Cantàbria. Ha dirigit i coordinat el Grau d’Educació Infantil de la UAB durant sis anys. És membre del Grup de Recerca Consolidat d’Investigació en Pràctica Educativa i Activitat Matemàtica (GIPEAM) i professora agregada del Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals de la Universitat Autònoma de Barcelona, del qual també va ser directora. Ha desenvolupat projectes d’innovació amb l’ICE de la UAB, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i des de fa 3 anys col·labora amb Innovamat.

  • Laura Puchades

    Mestra d'educació infantil i primària, la meva vocació va néixer el mateix dia que jo! Actualment, i després de molts anys a les aules d'infantil, soc tècnica didàctica de la proposta d'Innovamat en aquesta etapa. Estic convençuda de la importància dels primers anys i de la gran responsabilitat que tenim els docents, que, com a arquitectes, contribuïm a formar uns fonaments sòlids en l'educació dels infants.

Entrades recents

Subscriu-te al butlletí

Rep totes les nostres novetats i continguts exclusivament al teu correu.