Skip to content

Entrevista a Laura Roma

Laura Roma

La Laura Roma és mestra i membre de l’equip de Trainers d’Innovamat. I què fa aquest equip? Doncs s’encarrega d’acompanyar, formar i guiar les escoles que decideixen treballar amb Innovamat, per aconseguir que s’enamorin de la proposta i de les matemàtiques.

Laura, com vas arribar a Innovamat?

Des de sempre m’ha agradat molt el món de l’educació. De fet, soc mestra de formació: he estudiat el doble grau d’Educació Primària i Infantil. Durant la carrera, vaig conèixer una companya, l’Alba, que treballava en un projecte educatiu d’extraescolars… En aquell moment encara no era ni Innovamat; s’anomenava Brain Art. L’Alba em va proposar d’endinsar-me en aquell projecte fent-hi de monitora, però primer volia acabar la carrera i acabar un parell de feines que feia a les tardes. Les meves ganes d’entrar al món laboral educatiu eren tantes que, coneixent-me, m’hagués centrat en la feina i hagués deixat els estudis de banda.

Més endavant, amb la carrera acabada, vaig tornar a interessar-me pel projecte. Llavors ja no era una proposta d’extraescolars: estava enfocat a la didàctica de les matemàtiques com a projecte curricular de matemàtiques a l’escola. Si soc sincera, penso que, si no hagués estat relacionat amb les matemàtiques, potser no m’hauria cridat tant l’atenció. Va ser a l’estiu de després d’acabar la carrera que vaig començar-hi, i ara ja fa quatre anys que soc a l’empresa.

Vas començar treballant com a redactora de les guies d'Aventures dels reptes de 5è i 6è. Com va ser aquella experiència?

Doncs va ser una experiència molt enriquidora. Treballava estretament amb experts en didàctica de les matemàtiques com Laura Morera, Cecília Calvo o Albert Vilalta. En aquell moment, jo tenia una idea «justeta» de tot el que suposa la didàctica de les matemàtiques. Sabia el que havia après a la carrera: tot molt enfocat en els continguts i a mecanitzar. Però gràcies a la meva tasca d’aquell moment, en col·laboració amb Laura Morera, vaig aprendre molt de didàctica i la meva visió de les matemàtiques va canviar completament.

Vas estudiar didàctica de les matemàtiques a la carrera?

Sí que en vam fer una mica, a la carrera, i de fet va ser una de les assignatures que més vaig gaudir. Però més tard em vaig adonar que no vaig aprendre’n de veritat fins que no vaig tenir la gran sort de treballar amb experts en aquest àmbit. I continuo aprenent d’ells cada dia.

Podries explicar una mica en què treballes actualment?

És clar que sí! Actualment, treballo a l’àrea de Revenue d’Innovamat, l’àrea que està més en contacte amb les escoles. Concretament, formo part de l’equip de Training. La meva tasca principal és acompanyar i guiar les escoles que decideixen treballar amb Innovamat, per garantir el bon ús de la proposta. L’objectiu és assegurar que les escoles puguin apreciar la riquesa de la proposta i que els alumnes aprenguin de manera significativa. Treballem estretament amb els i les mestres perquè s’enamorin de les matemàtiques, com hem fet nosaltres.

Què va motivar la introducció de la figura de trainer a Innovamat?

Bé, com deia, jo abans formava part de l’equip de redactors. Tot i que em sentia prou còmoda amb la tasca que desenvolupava, necessitava trepitjar més l’aula. Volia aplicar tot el que redactava quan pensàvem les guies, i estar en contacte amb mestres i alumnes per entendre la seva realitat i ajudar-los millor.

En aquell moment, el rol de trainer com a tal no existia. Però dins del mateix equip de redactors ja es començava a veure que hi havia perfils semblants al meu, que volien entrar a l’aula. Arran d’aquesta necessitat, va sorgir la plaça de trainer, en la qual jo, i també altres companys, hem encaixat molt bé, i que respon una mica a la necessitat d’aportar valor i sentir-me en creixement constant.

Abans de ser trainer, ja havies trepitjat l’aula… Diries que l'experiència és de gran ajuda en el teu rol actual?

Sens dubte, l’experiència a l’aula ha estat una de les coses que més m’ha acompanyat i més m’ha permès aplicar tot el que havia estat desenvolupant com a redactora. Quan visito una escola, intento connectar molt amb els i les mestres per comprendre millor la seva realitat. El rol de trainer em dona l’oportunitat de visitar diverses escoles i entrar a les aules per veure la seva realitat particular. Observar i impartir classes ens permet empatitzar i entendre què està passant dins les aules per millorar la proposta.

Com ajuda un trainer als i les mestres a l'aula? Quines són les tasques concretes que feu?

La tasca del trainer és acompanyar i ajudar els i les mestres en l’aplicació de la proposta d’Innovamat a l’aula, fer que se la facin seva en funció de la seva realitat i que, tant alumnes com docents, en gaudeixin i n’aprenguin. Aquest objectiu és molt abstracte, però intentem basar-nos en la feina de camp i conèixer, parlar i empatitzar amb les diferents realitats per assolir-ho.

Per exemple, si una mestra té dificultats per imaginar com és una sessió d’Innovamat, perquè ve d’un altre enfocament, però vol aprendre’n, ens asseiem amb ella i preparem una sessió conjuntament. En alguns casos, fins i tot, entrem a la seva aula i coneixem la seva realitat, observant o fins i tot fent-hi alguna sessió. Després, donem un retorn per ajudar-la a aplicar la proposta. Intentem adaptar-nos al màxim possible al context de cada escola. L’objectiu és que els i les mestres estimin les matemàtiques i la didàctica. No només volem que confiïn en nosaltres, sinó que entenguin el perquè de cada activitat, i com adaptar-la per transmetre-ho als alumnes. És fonamental respondre tots els «Per què?» que puguin sorgir.

Com reaccionen els i les mestres a aquesta intervenció?

En general, els i les mestres són molt agraïts; tots volen acompanyar els seus alumnes en el camí de l’aprenentatge. Com que compartim aquesta idea comuna, que és crucial, i senten que els escoltem i ajudem, la resposta acostuma a ser molt positiva. Quan la reacció no ho és tant, però, sovint hi ha altres factors en joc que no depenen de nosaltres exclusivament.

Anem cap a un terreny més didàctic. Nosaltres sempre diem que volem que les classes de matemàtiques siguin competencials. Ens podries explicar què vol dir treballar de manera competencial i com ha influït en el teu enfocament docent?

Treballar de manera competencial implica canviar el paradigma tradicional de l’ensenyament de les matemàtiques. Abans, l’atenció només se centrava en el contingut. Exagerant-ho una mica, l’objectiu era resoldre tantes operacions com fos possible de la manera més ràpida. Ara, aquest enfocament ha canviat, en certa manera perquè respon a una necessitat. De què serveix mecanitzar algoritmes per guanyar velocitat, si tenim la calculadora que ho fa en menys d’un segon? No diem que els continguts, els algoritmes, no siguin importants, però el que busquem és sobretot que siguin comprensibles i significatius per als alumnes. Volem que els alumnes desenvolupin les competències matemàtiques, que van més enllà de mecanitzar: que raonin, que siguin crítics, que es facin preguntes, que connectin conceptes, etc. Treballem per competències perquè volem que els alumnes siguin competents matemàticament. No volem que les matemàtiques siguin un dictat o una enciclopèdia de coneixement teòric aïllat, sinó que puguin aplicar tot el que aprenen en el seu dia a dia. És un canvi en la manera en què abordem l’ensenyament de les matemàtiques.

I com generem bones pràctiques per poder treballar de manera competencial?

D’una banda, com a mestres, cal estar oberts al canvi. És important reconèixer que hi haurà moltes coses que no dominarem i que haurem de reaprendre. Hem de fer un pas enrere i estar oberts a conèixer les matemàtiques de manera diferent a com les hem après. Això implica canviar la manera de treballar. També és essencial creure realment en la importància de tenir un enfocament competencial a l’aula.

D’altra banda, és important comprendre què significa treballar per competències i quins són els processos que hem de desenvolupar, així com tenir una visió clara del currículum i de com enfocar les classes. Alguns mestres poden necessitar formació per comprendre a fons les destreses de resolució de problemes, per exemple. I per això, com a equip de training, intentem acompanyar-los en aquest procés formatiu amb l’objectiu d’aplicar aquest enfocament a la seva pràctica docent.

Algun consell per a tots aquells mestres que volen canviar l’enfocament a les seves aules?

El primer consell és estar oberts al canvi. Com a mestres, hem de reconèixer que hi haurà moments en què les coses no sortiran com les havíem planificat, i cal perseverar.

També cal reenamorar-se de les matemàtiques i donar una oportunitat a aquest enfocament competencial, ja que ens permet veure la vida amb una perspectiva diferent.

Per últim, animo els i les mestres a empoderar-se. Formeu-vos en aquesta nova manera de treballar. Si volem que els nostres alumnes aprenguin matemàtiques significatives, hem de preparar bé les sessions, dedicar-hi temps. Entenc que els recursos i el temps són limitats, però és important preparar activitats enriquidores per a l’aula. Les preguntes riques seran clau per aconseguir un aprenentatge matemàtic significatiu.

Finalment, crec que és important recordar que el centre d’atenció ja no és el mestre, sinó que ho són els alumnes, i això s’aconsegueix afavorint la conversa a l’aula. Aquest diàleg potser crea una mica de caos, però serà un caos matemàtic amb un objectiu. El decàleg pot ser un bon aliat!

Moltes gràcies per compartir la teva experiència amb nosaltres, Laura!

A vosaltres! Estic segura que aquest canvi d’enfocament en la pràctica docent tindrà un impacte positiu en l’aprenentatge dels nostres alumnes.

Entrades recents

Subscriu-te al butlletí

Rep totes les nostres novetats i continguts exclusivament al teu correu.