Comprendre i crear: entrevista a Maria Calsamiglia

Parlem amb Maria Calsamiglia, científica que fa temps que es dedica al món de l’educació, millorant-lo des de diversos àmbits. Doctorada als EUA en epidemiologia molecular animal, ha fet recerca als EUA i a Catalunya, ha impartit classes a secundària i batxillerat, ha coordinat un batxillerat buscant despertar i conrear vocacions científiques, i s’ha implicat en un projecte de recerca d’on ha sortit Pentabilities: una eina i metodologia per desenvolupar les habilitats socioemocionals a l’aula.

Hola, Maria! El teu perfil és completíssim! Com vols que et presentem?

He surfejat per la vida professional entre dues passions: comprendre i crear. I això ho he fet en l’àmbit de la ciència i després en l’educació, com a professora, facilitant que els alumnes aprenguin a comprendre, creïn connexions i inventin. I això m’ha permès entendre i identificar alguns punts que ens falten incorporar en l’educació perquè els alumnes puguin navegar per la vida amb intenció i propòsit, i he contribuït a dissenyar eines i metodologies per fer un pas cap a aquesta direcció.

Per què creus que les habilitats socioemocionals són importants a l’escola?

Ens hem preocupat molt de la didàctica. De com presentar, modelar, esglaonar, connectar el coneixement de diferents disciplines. Però no hem tingut tant en compte que per aprendre calen unes habilitats socials i personals que també es poden educar: la responsabilitat, l’autonomia i iniciativa, la gestió emocional, la cooperació, les habilitats de pensament… L’aprenentatge de les competències acadèmiques i competències transversals són simultànies, sense unes les altres no tenen sentit ni possibilitat.

Ens hem centrat a ensenyar allò del que hem de retre comptes i sabem avaluar.

Perquè és el que ens permet passar de curs, triar opcions; és el que se’ns valora com a alumnes, professors i institucions educatives. Però fent-ho així probablement ens ho hem posat més difícil perquè s’assoleixin els objectius de l’educació, perquè estem deixant de banda unes habilitats que determinen el benestar al llarg de la vida: la presa de decisions, mantenir la motivació a llarg termini, establir relacions personals satisfactòries, adaptar-nos i reaccionar de forma constructiva a les diferents situacions, etc.

Quins són els reptes més importants amb què ens trobem a l’hora d’avaluar les habilitats socioemocionals?

Per mi el gran repte és buscar establir un llenguatge comú, en lloc de centrar-nos en  l’avaluació com a qualificació que es posarà als butlletins dels alumnes. Un llenguatge que ens permeti entendre, identificar, parlar i establir objectius concrets per desenvolupar aquestes habilitats socioemocionals en els diferents contextos d’aula, no tan sols a tutoria. Això ens ajudarà a prendre consciència, professors, alumnes i famílies, de què són i del seu impacte i rellevància en el procés d’aprenentatge.

I el segon gran repte és incloure l’avaluació en el desenvolupament d’aquestes habilitats en els diferents entorns d’aula. No tant com a avaluació sumativa, sinó com a avaluació formativa. Abans d’informar dels resultats, hem d’haver desenvolupat aquestes habilitats. Per això el professor ha d’incorporar la mirada cap a aquestes habilitats en les activitats de classe que ja proposa, i prendre nota de com l’alumne es relaciona, reacciona i pensa en els entorns d’aula. Cal utilitzar l’avaluació de les habilitats socioemocionals, tenint en compte la perspectiva de professors i alumnes, per promoure la reflexió que duu a l’acció.

Què et sembla l’aproximació d’Innovamat a la LOMLOE?

La nova LOMLOE en matemàtiques afegeix un sentit (contingut) i un eix (procés) socioafectius. Des d’Innovamat, apostem per anar un pas més enllà i tractar-los com un requisit indispensable, com l’aigua per on neden els nostres alumnes (i docents!), sense la qual no hi ha ni sentits ni eixos. En definitiva, creiem que és una tercera capa, independent de sentits i eixos, indispensable per a qualsevol aprenentatge. Ho expliquem més en detall en aquest article. Què et sembla la nostra aproximació?

No hi puc estar més d’acord. Les habilitats socioemocionals integren els pensaments, coneixements i accions. Educar les habilitats socioemocionals suposa educar en les habilitats per a la vida i, de retruc, reforça el desenvolupament acadèmic: la resiliència, la perseverança, l’autonomia, l’autoconfiança i la capacitat de comunicació. I m’agrada la imatge que utilitzeu de l’aigua per on nedem com a metàfora d’aquestes habilitats: integren els nostres pensaments, emocions, coneixements i accions. Sense elles, cada una d’aquestes capacitats queda anul·lada.

Com abordar amb garanties l’aprenentatge de les habilitats socioemocionals?

Per acabar, entenem que no hi ha fórmules màgiques, però podries fer-nos alguna recomanació? Què podem dir als centres educatius perquè abordin amb garanties l’aprenentatge de les habilitats socioemocionals dels seus alumnes?

Totes les pedagogies actives que estem posant en marxa fan que els alumnes desenvolupin les habilitats socioemocionals. Però oferir experiències actives no és garantia d’èxit: cal guiar-les perquè es desenvolupin de manera positiva. Aquestes habilitats no es mostren en un producte, sinó durant el procés.

Parar atenció al procés, recollir evidències d’aquestes habilitats i donar feedback per a promoure la reflexió i l’acció que dugui a la millora és la clau.

Posem un exemple. Que un alumne tingui problemes en l’aprenentatge de les matemàtiques pot tenir explicacions diverses: que no les entengui; que cregui que no és capaç de fer-ho bé, tingui por de l’error i no gosi pensar; que no sigui capaç de concentrar-se perquè es distreu amb els companys, etc. Fixant-nos en els moments en què els alumnes fan feina activa a classe i en com reaccionen, com es relacionen i com pensen, podem ser molt més eficaços i proposar accions més encertades a l’hora de guiar l’alumne cap a la millora.

És a dir, incorporar el feedback basat en evidències és un punt clau per a qualsevol aprenentatge, també el de les habilitats socioemocionals. Una altra recomanació és incloure l’auto i la coavaluació. Hi ha la idea que l’avaluat no pot avaluar, i això pot tenir sentit en l’avaluació sumativa. Però aquest exercici forma part de l’aprenentatge i és central en l’avaluació formativa: és una manera molt efectiva i motivant perquè els alumnes interioritzin què signifiquen aquestes habilitats, a més de tenir un molt bon impacte en el treball en equip i en els resultats. Introduir la perspectiva de l’alumne i dels companys permet entendre molt millor les diferents percepcions i implicacions de les interaccions humanes, i mantenir sessions de feedback incloent-hi totes les mirades. 

Moltes gràcies, Maria!


Sobre l’autora

Verónica Sánchez Orpella

És professora i escriptora. Ha donat classes de Literatura a instituts de Barcelona i Nova York i va guanyar el premi Carlemany amb la novel·la “Coses que no podrem evitar” (Columna, 2015).