Si voleu saber què són i com proposem gestionar aquestes tasques, podeu consultar aquest enllaç.
Continguts més rellevants: geometria, espai i forma, numeració i càlcul, relacions i canvi, polígons
I. Plantegem i comencem a pensar!
Sabeu trobar un argument per excloure cadascun dels elements?
Pretenem que els infants comprenguin la dinàmica bàsica de les QUELIs (Qui És L’Intrús?), que consisteix a assenyalar quin dels 4 elements és l’intrús i, sobretot, argumentar per què.
A partir de l’exemple, esperem que s’adonin que no hi ha una única resposta correcta: qualsevol element pot ser l’intrús si trobem una característica que el fa diferent dels altres i la sabem argumentar. Per això demanem que busquin diferents arguments i que, com a mínim, en trobin un per excloure cadascun dels elements.
II. Comprovem i seguim pensant!
Sabeu trobar un argument per excloure cadascun dels elements?
Esperem que els infants hagin trobat, com a mínim, un argument per excloure cadascun dels elements. És important tenir en compte que hi ha dos tipus d’arguments:
- Els que exclouen un element per una característica que l’element en qüestió compleix i els altres no. Per exemple: El mosaic de dalt a l’esquerra pot ser l’intrús perquè fa servir només quadrats i triangles mentre que els altres no.
- Els que exclouen un element per una característica que l’element en qüestió no compleix però que és comuna en els altres 3. Per exemple: El mosaic de baix a l’esquerra pot ser l’intrús perquè els altres tres són massissos i ell és l’únic que té forats.
Aquest segon tipus d’arguments són de més qualitat lògica però també més difícils de formular, perquè requereixen trobar característiques comunes. Tot i que podem donar per vàlids tots dos tipus d’arguments, sempre que vinguin acompanyats d’una bona justificació, és recomanable animar els infants a trobar-ne del segon tipus, sobretot aquells que mostrin més capacitat de raonament. Al vídeo en proposem un per a cada element:
- El 9 pot ser l’intrús perquè tots els nombres estan formats per 2 xifres excepte ell, que està format per una xifra.
- El 16 pot ser l’intrús perquè tots els nombres són senars excepte ell, que és parell.
- El 25 pot ser l’intrús perquè tots els nombres són llisos per dins excepte ell, que el té ratllat.
- I el 43 pot ser l’intrús perquè tots els altres tenen la xifra de les unitats més gran que la xifra de les desenes i ell té la xifra de les desenes més gran que la de les unitats. Pot ser que alguns infants interpretin que és un 34 amb les dues xifres girades: està bé, mentre hi adaptin els arguments.
Aquest tipus de dinàmiques, en les quals els infants han de buscar arguments atenent a característiques de tota mena, fomenten en Raonament i prova i les Connexions. A més, descriure característiques comunes o distintives entre els elements d’un conjunt forma part del bloc de Relacions i canvi.
III. Reflexionem i anem més enllà!
Esperem que els infants hagin trobat, com a mínim, un argument per excloure cadascun dels elements. I que, gràcies als exemples del vídeo anterior, aquesta vegada hagin sabut trobar algun argument dels del segon tipus. Al vídeo en proposem un per a cada element:
- El mosaic de dalt a l’esquerra pot ser l’intrús perquè tots utilitzen rombes blaus excepte ell, que no en fa servir.
- El mosaic de dalt a la dreta pot ser l’intrús perquè tots són polígons irregulars excepte ell, que és un polígon regular.
- El mosaic de baix a l’esquerra pot ser l’intrús perquè els altres tres són massissos i ell és l’únic que té forats.
- I el mosaic de baix a la dreta pot ser l’intrús perquè tots els altres tenen tots els costats de la mida dels costats d’alguna peça i ell en té algun de més petit.
És important parar atenció a l’ús del vocabulari específic d’Espai i forma que fan els infants, i convidar aquells que encara no el tenen integrat a fer-lo servir adequadament.
Per anar més enllà, pretenem que els infants creïn les seves pròpies QUELIs (que poden ser de tota mena) i les comparteixin amb els companys i companyes per provar-les. És important, però, tenir en compte que crear una bona QUELI no és tan fàcil com ajuntar 4 elements qualssevol: cal que alguns d’aquests elements comparteixin certes característiques perquè doni joc i ens permeti argumentar per excloure’n algun.